Estructura del discurs (1)

Reflexió

Després de la classe teòrica de COED de divendres passat, considero que personalment tinc el coneixement de moltes més eines per poder fer un discurs com cal i que això repercuteixi positivament en el nerviosisme que genera parlar davant d'un auditori. És essencial tenir aquesta base per donar certa seguretat i credibilitat al discurs, però també perquè quedi patent la preparació que té al darrere. 

L'estructura de qualsevol discurs ha de tenir tres parts ben diferenciades:

• Introducció
• Desenvolupament
• Conclusió

La introducció és una part clau, necessita dedicació per poder plantejar i presentar el tema correctament. Així, el comunicador captarà l'atenció del públic i crearà expectació i motivació per escolar allò que dirà. Es pot introduir el discurs de diverses formes:

- Breu comentari sobre el títol.

- Presentar els objectius.

- Comentar el recorregut que faràs a través del guió.

- Formular una pregunta.

- Fer referència a llegendes populars o idees comuns.

- Mostrar documents tipus imatges o vídeos senzills.

- Donar una opinió o dada rellevant.

- Explicar una anècdota.

El desenvolupament consisteix en explicar les idees segons l'objectiu del discurs. Si el que es pretén és informar s'utilitza una estructura descriptiva o cronològica; i si és pretén convèncer,  una estructura inductiva (SAP) o deductiva (PAS).

Deductiu ---> d'específic a general.

Inductiu ---> de general a concret. 

I per últim, la conclusió és la manera de tancar el discurs, de sintetitzar idees i de deixar una bona impressió als oients. Es pot concloure amb diferents fórmules:

- Repetir la introducció.

- Resumir els punts principals.

- Invitació a l'acció.

- Anunci d'un esdeveniment futur.

- Promesa.

- Apel·lar als sentiments.

Primer dia de recitació de poemes

A l'última sessió de COED vam iniciar el primer de quatre divendres dedicats a la recitació de poesia.

Vaig aprendre:

- És importat fer un exercici de relaxació abans de recitar per tal de poder canalitzar els nervis i fer fluir correctament les paraules. 

- Els aplaudiments al acabar una recitació poden tallar la relaxació de l'ambient i provocar més nerviosisme en la persona que ha de recitar després. 

- L'entonació de la veu és la melodia de les paraules.

- El to de veu té a veure amb les emocions que es transmeten i les maneres de fer; per exemple: amable, didàctic, afable...

- El volum de veu depèn del raig de veu que surt al parlar.

- L'articulació té a veure amb el correcte funcionament de totes les parts l'aparell bucofonor i el seu moviment.

- La vocalització integra l'articulació i el pas de l'aire per les parts de l'aparell bucofonor per poder produir els sons adequadament. 

Eines de suport al pensament

Mapes conceptuals

- Ens ajuda a organitzar conceptes plasmant l'estructura gràfica d'un fet.
- El primer pas és reflexionar sobre com es volen relacionar les idees i fer diferenciació entre primàries i secundàries segons grau de rellevància.
- Tots els conceptes estan relacionats entre ells per un connector.
- Tant per nens, adolescents o adults és més fàcil tenir una representació mental del tema per poder    integrar millor els coneixements.
- És importat que el mapa tingui un ordre lògic per tal de facilitar la lectura i la comprensió.

 El programa estudiat a classe per poder fer mapes conceptuals ha estat ------ Cmap Tools:
- Cmaps tools és eina exclusiva  i molt adequada per realitzar mapes conceptuals.
- Es poden desar documents online.
- Les eines que ofereix el programa faciliten la tasca.

A classe vam fer una prova sota el títol: Dinar de Nadal.
Aquest és el resultat:

Per poder penjar la foto el bloc...

1.- Desa el mapa conceptual.

2.- Exportar l'arxiu al format que et convingui en aquest cas jpg.

3.- Inserir la imatge al bloc.

Fluxogrames

- Representen processos encaminats a resoldre una tasca.
- Es pot treballar amb el Gliffy, Word, entre d'altres.
- Tenen una simbologia definida perquè tothom utilitzi el mateix llenguatge.

Bloc de GTIC

El programa treballat a classe per fer fluxogrames ha estat ------ Gliffy:
- Programa online.
- Fàcil ús.


A classe vam fer una prova on es representa l'acció de travessar una cruïlla on hi han semàfors.
- Objectiu pels nens: que no els atropellin.

Per penjar el fluxograma s'utilitza el mateix procediment explicat abans en el mapa conceptual.

Els mapes conceptuals serveixen per representar gràficament fets i els fluxogrames  per processos, però tant uns com altres s'utilitzen per estructurar la ment, veure més clarament les idees o conceptes claus i organitzar la informació. 

Treball plàstic amb línies

A classe de Plàstica vam fer un treball basat en les línies. La mestra ens va posar música clàssica de fons per tal de motivar-nos i inspirar-nos.

Vam fer dos exemples en diferents dies. El treball consistia en dibuixar línies amb ceres sobre una superfície blanca. 

Imatge pròpia

Després utilitzant aquarel·les van pintar el fons dels dos exemplars, un l'havíem d'escollir per retallar-lo i fer una obra nova sobre cartolina i l'altre el vam deixar tal qual. 

L'últim pas va ser posar títol a les dues obres.

Fang

A classe de Plàstica vam experimentar amb fang. En un mural blanc havíem de fer la nostra obra particular utilitzant quatre tipus de fang: un marró clar, un marró fosc, una barreja amb sucre amb colorant vermell i una barreja amb farina i colorant blau. 

Imatge pròpia

Després vam fer una obra amb les quatre petites obres de cada membre del grup. Va consistir en unir-les i crear un element d'enllaç que en el nostre cas van ser els mateixos plats de les barreges, els vam integrar a l'obra final.

Imatge pròpia

El peix irisat

Una de les activitats del seminari del primer semestre consisteix en l'explicació d'un conte. 

La  Goretti  i  jo vam escollir el conte del  peix  irisat, una  va  fer  els diàlegs entre els personatges i l'altra va ser la narradora.

L'explicació del conte no va consistir en llegir-lo, vam fer com una espècie de representació fent participar a totes les alumnes de la classe i representat-lo con si estiguéssim a una classe real d'Educació Infantil.

Aquestes són les escates del peix irisat, elaborades amb cartolina i purpurina:

Imatge pròpia

Aquesta és l'estrelleta, un personatge del conte:

Imatge pròpia

I aquest van ser els ulls del pop, un altre personatge del conte:

Imatge pròpia

Considero que ho vam fer força bé i va ser divertit per a totes.

El mestre del futur

"El mestre del futur" va ser el títol de l'última conferència de la SAE dirigida per Jaume Cela.  

Jaume Cela té 63 anys i és mestre a una escola de Bellaterra.

Una de les primeres frases que va citar va ser: "No es tracta de ser el mestre me simpàtic ni el més intel·ligent".

Va fer una comparativa amb l'educació de tota la vida i la nova educació tecnològica proposant tres accions que l'última no podia oferir: veure si els nens porten l'esmorzar, fer-los un petó a la galta o obrir-los al món.

Va de mestres és un dels seus llibres, llibre destinat per a futurs educadors, ple de situacions opinions, sentiments, consells...que t'ajuden a abordar els problemes i a aprendre de les experiències.

Jaume Cela comenta que no trobem res construït i que cal tenir desenvolupada la part inventiva, la determinació i l'esforç.  

Entrar a una classe sempre serà una sorpresa encara que portis l'activitat preparada, els nens poden canviar-la i per això s'ha d'estar preparat i endinsar-se en l'aventura de trobar diferents camins i solucions.

La característica actual més rellevant en la societat és l'acceleració, té un aspecte important i un aspecte pervers. L'important es que l'equip de docents han de saber concretar molt bé el currículum escolar per tal de que l'educació dels nenes sigui la correcta segons l'any en que viuen i la perversa és que l'acceleració provoca que els nenes no pugin ser infants i gaudir suficientment del temps de joc ja que tenen unes agendes atapeïdes d'activitats extraescolars.

Per Jaume Cela l'escola de l'excel·lència, terme que s'ha posat de moda, és l'intent perquè els alumnes arribin a assolir les competències i cadascun de manera particular, segons el seu ritme.

Va comentar amb catorze punts la importància de tenir una relació amb el mestre: 

• Acollir cada alumne amb singularitat, de forma individual.
• Mostrar la complexitat del món i no deixar de banda l'educació per la mort i el dol.
• Oferir estabilitat emocional, allò cognitiu va pel camí de les sensacions.
• Motivar els alumnes en els seus coneixements perquè puguin viure en societat.
• Saber escoltar, tenir la capacitat de l'escolat clarivident per poder desxifrar el missatge de fons quan un alumne et parla.
• Refer la nostra experiència a partir de l'altre.
• Ajudar els alumnes a que no tingui por de formular preguntes.
• Donar autonomia.
• Responsabilitzar-se de la vida pròpia i dels altres.
• Fer possible que l'escola s'obri al món.
• Valorar el coneixement.
• No malmetre l'autoestima d'un infant.
• Saber esperar, confiar,
• Sentit de l'humor.

Aquestes són les claus per a ser un bon mestre i saber educar.