Aquest treball ha consistit en seguir durant dos mesos a un personatge actual que aparegués en diversos medis de comunicació. El meu grup i jo vam escollir a la Júlia Otero perquè l'objectiu del treball era escollir a una persona que consideréssim bon comunicador i poder verificar-ho a partir de l'observació, el seguiment i l'anàlisi de la informació recercada.
A continuació podreu trobar informació més detallada i veure el bloc que hem creat...clica aquí!
Aquest poema va ser triat després d'una treballada cerca i una acurada selecció. Hem va cridar l'atenció la repetició del so /r/, això donava el poema una dificultat afegida. El significat de la poesia em facilitava el poder utilitzar diverses entonacions. Abans del dia de la recitació és molt important preparar bé el poema per tal de que el dia final la presentació d'aquest pugui ser recitat amb seguretat, sempre tenint en compte els nervis que provoca estar davant d'un gran grup de persones mirant-te i escoltant-te. Considero que jo vaig preparar-me per poder complir el que he dit anteriorment.
És important tenir presents aspectes com l'articulació, la vocalització, la gesticulació, l'entonació, el to i el volum de veu. Vaig intentar parar atenció a tots els aspectes, potser el constipat que patia va interferir en la meva vocalització, això no vol dir que l'articulació no fos la correcta. Un dels punts que crec més complicats és la gesticulació, el saber expressar amb el llenguatge no verbal, vaig intentar realitzar-lo encara que potser pels nervis no vaig ser suficientment expressiva.
Després de la recitació de la poesia vam fer una valoració escrita i personal sobre tots aquests aspectes.
L'experiència de recitar un poema la trobo interessant i rica a nivell personal perquè és un gènere poc treballat al llarg de la meva vida.
Des de l'assignatura de COED hem parlat sobre què ha de tenir una entrada perquè sigui correcta i ens hem de fixar en els següents punts:
- Ha de donar raó i ha de tenir relació amb l'assignatura tant del treball individual com el treball grupal dins i
fora de classe.
- Tenir presents els tres apartats següents: descripció, reflexió i aprofundiment.
- És interessant que apareguin enllaços d'interès.
- No ha de tenir mancances importants ni deficiència d'aspectes clau.
- Saber destacar punts forts.
- Tenir un nivell de competència lingüística alt i revisar vàries vegades els escrits.
És important utilitzar aquest format per a totes les entrades ja que així queden ben especificats els aspectes treballats i el nivell d'assoliment dels coneixements. També ens servirà en un futur per repassar i recordar tot el que vam fer en el primer any de carrera, algunes entrades ens serviran només per temes teòrics, però d'altres tindran un punt més emocional i de transmissió de sensacions.
La següent imatge correspon al full d'avaluacuó amb els ítems que he explicat anteriorment.
Una de les activitats de COED va ser l'elaboració pròpia d'un text descriptiu. Aquest formava part de l'activitat qui ets tu? Es podia fer en forma de narració, de poema, d'audiovisual...
Després d'unes setmanes, hem rebut el nostre text descriptiu corregit. La feina a fer va ser fer un repàs en silenci sobre el propi text, observar els errors i intentar entendre'ls i resoldre'ls. Després del treball individual i de la reflexió interna, vam passar a resoldre dubtes generals i errors comuns. Per últim, vam repassar l'estructura d'un text descriptiu fent referència i tractant l'organització dels paràgrafs, si són massa llargs o massa curts, la distribució de les idees principals en cada paràgraf i la importància que això té per el significat global del text.
Hem d'aconseguir un text equilibrat respecte als paràgrafs, que tots tinguin una llargada similar i que gràcies a això i a la distribució adequada de les idees principals i secundàries es puguin crear uns bons exemplars.
Ser neutra vol dir ser cúros amb l'opinió personal i no donar missatges subliminars.
Ser concís significa utilitzar el nombre suficient de paraules sense estendre's innecessàriament.
Ser accessible és el mateix que adaptar el vocabulari i les expressions al nivell del públic.
No influïda per la prosa escrita o tècnica.
Això vol dir que no em de parlar com si estiguéssim escrivint.
Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
Cal fer això per tant de fer el discurs clar i entenedor, i a la vegada accessible pel públic.
Són necessaris:
- Connectors lògics que cohesionin el discurs com perquè, per tant, no obstant això...No es poden estalviar, punt d'unió entre dues oracions.
- marcadors textuals com: en primer lloc, d'una banda...Ajuden a organitzar el discurs.
Reflexió
La llengua és cabdal en qualsevol discurs, és imprescindible tenir un bon coneixement d'ella i fer-ne un bon ús. Una persona que compleixi tots els punts anteriors té molta més credibilitat i aconsegueix captar l'atenció del públic gràcies a la cohesió del discurs, al correcte vocabulari i a les expressions adequades. Si va tenint mancances en algun punt, el públic se'n adona, li resta credibilitat i no segueix el discurs tan atentament.
El treball modular de GTIC i COED ha consistit en parlar sobre un tema concret des de l'emoció i des dels sentiments. Era un treball per parelles, per tant era interessant que el tema motivés a les dues persones. Després de preparar molt bé el tema, s'havia d'exposar a la resta de la classe utilitzant un llenguatge correcte i acurat, una pronúncia entenedora, un bon volum de veu i una entonació treballada sempre amb un suport audiovisual, en el nostre cas vam utilitzar el Prezi per la nostra presentació.
Les sessions d'exposició han estat repartides en cinc dies: dimarts 20, dimarts 27, dimarts 4, dimarts 11 i dimarts 18.
Treball propi
La Goretti i jo vam exposar un tema que coneixíem ambdues, però des de diferents punts de vista. El títol del nostre treball va ser: "Un regal per a tota la vida"; parlàvem bàsicament sobre l'alletament matern, les diferències entre la llet materna i la llet artificial i el vincle entre mare i fill.
L'exposició considero que ens va sortir prou bé malgrat patir una mica de nervis. Aquests nervis una vegada iniciada l'exposició comencen a difuminar-se i és quan gaudeixen plenament de poder parlar més relaxada davant d'unes setanta persones. Vam intentar introduir tots els elements esperats pels professors, espero que amb èxit, per tal d'enriquir al màxim la nostra presentació.
Reflexió
Aquesta exposició m'ha fet millorar la meva seguretat a l'hora de parlar en públic i també adonar-me'n dels aspectes que haig de millorar. He après a ser una bona oient, escoltant i respectant a les persones que parlen, i he intentat ser una bona comunicadora.
Després de la classe teòrica de COED de divendres passat, considero que personalment tinc el coneixement de moltes més eines per poder fer un discurs com cal i que això repercuteixi positivament en el nerviosisme que genera parlar davant d'un auditori. És essencial tenir aquesta base per donar certa seguretat i credibilitat al discurs, però també perquè quedi patent la preparació que té al darrere.
L'estructura de qualsevol discurs ha de tenir tres parts ben diferenciades:
Introducció
Desenvolupament
Conclusió
La introducció és una part clau, necessita dedicació per poder plantejar i presentar el tema correctament. Així, el comunicador captarà l'atenció del públic i crearà expectació i motivació per escolar allò que dirà. Es pot introduir el discurs de diverses formes:
- Breu comentari sobre el títol.
- Presentar els objectius.
- Comentar el recorregut que faràs a través del guió.
- Formular una pregunta.
- Fer referència a llegendes populars o idees comuns.
- Mostrar documents tipus imatges o vídeos senzills.
- Donar una opinió o dada rellevant.
- Explicar una anècdota.
El desenvolupament consisteix en explicar les idees segons l'objectiu del discurs. Si el que es pretén és informar s'utilitza una estructura descriptiva o cronològica; i si és pretén convèncer, una estructura inductiva (SAP) o deductiva (PAS).
Deductiu ---> d'específic a general.
Inductiu ---> de general a concret.
I per últim, la conclusió és la manera de tancar el discurs, de sintetitzar idees i de deixar una bona impressió als oients. Es pot concloure amb diferents fórmules:
Després d'haver llegit el llibre: Com parlar bé en públicde Joana Rubio i Francesc Puigpelat, tinc tota la informacióper poder posar-la en pràctica i arribar a ser una bona comunicadora.
He realitzat uns apunts extensos que serien difícil de resumir per això, utilitzaré un decàleg que vam construir a classe fent una dinàmica de grup. Aquesta dinàmica consistia en realitzar per grups de quatre persones un decàleg per després posar en comú amb la resta de grups i elaborar el decàleg final.
Aquest és el decàleg del meu grup:
Conèixer bé el tema del que es parlarà.
Crear un guió amb les idees i remarcar les principals.
Informar-nos del públic al qual va dirigida l'exposició per tal d'adequar-la.
Començar el discurs amb naturalitat i un somriure.
Fer un bon ús de la velocitat de creuer, utilitzar pauses i connectar amb el públic a través de la mirada.
Utilitzar un volum mig-alt.
Vocalitzar correctament els sons fonètics per tal que el missatge sigui comprensible per tothom.
Variar l'entonació al llarg del discurs.
Ser clar, precís i breu però repetint les idees principals del text.
Utilitzar l'humor i figures retòriques per trencar barreres.
Aquest és el decàleg que vam fer el grup classe:
- Tenir clares les quatre preguntes bàsiques.
- Domini de la llengua.
- Positivisme i associació d'un to correcte.
- Retroalimentació amb el públic.
- Ser natural i no memoritzar el discurs.
- Elaborar un guió previ.
- Domini del llenguatge no verbal.
- Domini de la veu , del volum, la velocitat , de la vocalització, de les pauses i dels silencis.
- Ser clar, concís, precís i breu (seguint un ritme).
- Estructurar el discurs.
- Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals. Reflexió És important tenir presents aquestes idees perquè ens facilitaran la tasca tant per preparar un discurs com per exposar-ho posteriorment. Encara que aquests decàlegs ens podem ajudar molt, no ho són tot, ja que sense esforç, dedicació, constància...no arribarem mai a l'objectiu de saber comunicar i fer-ho bé. L'experiència és un grau segur, però el treball i les ganes de saber fer seran els responsables de que siguem comunicadores eficaces.
És una comunicació que pot estar formada per llenguatge verbal, no verbal i textual; per tant, l'oient necessita més atenció que quan està escoltant un text escrit i ha d'estar més alerta perquè es poden rebre més d'un missatge a la vegada o poden tenir el que es coneix com publicitat subliminar
(elements que capten l'atenció de les persones).
Des de la vessant de l'espectador, és a dir amb la postura d'escoltar,el missatge s'escolta i es comprèn, després es reelabora i finalment es reconstrueix.
És important valorar els coneixements previs de l'individu perquè el missatge final pot variar depenent d'aquests.
Comentari vídeo
En aquest vídeo es comenta que "la imatge és de caire universal". Moltes vegades hi ha coses que no es veuen a simple vista com els moviments de càmera, els plans, l'enfocament utilitzat per modificar la visió del públic com per exemple: enfocar amb dos punts de vista un debat amb dos grups de parlants, un s'enfoca des de un punt baix per restar-lis importància i l'altre des de un punt alt per donar-la-hi.
Tot això requereix un entrenament i un coneixement de la lent. "La lent selecciona la realitat", no a l'inrevés.
- Com s'hauria d'entendre els mitjans dins l'escola actual?
La relació dels mitjans amb els nens està influenciada per l'escola i la família, les dos parts tenen la responsabilitat d'educar.
Si no hi ha una bona comunicació familiar, els nens veuran més la tele i sense control adult.
A l'escola, el mestre cal que pregunti què veuen els a la televisió quan estan a casa per tal de poder intervindre en la seva educació
Els medis tenen una responsabilitat i un paper dins l'educació dels nens, encara que ells no ho vulguin i sigui un enfocament més lúdic.
Les imatges són complementàries al text de llibres o al que diu el mestre. Són llenguatges diferents que ensenyen de diferent manera.
- Integració dels mitjans a l'escola tradicional.
S'ha de fer gradualment i per el conjunt de professionals. Cal aplicar l'educació autodidacta, però sense oblidar els mestres, ja que té uns certs límits.
S'hauria d'alfabetitzar en el món digital, això vol dir, dominar programes, saber veure i no mirar per tal de reconèixer la intenció comunicativa, saber-ne fer ús en cada moment...
Els poemes són música amb paraules, arriben directes al cor i connecten l'ésser amb la imaginació.
Per la recerca i la tria d'una poesia cal que el poema et transmeti algun sentiment, cal que t'impliquis, si no difícilment podràs transmetre el missatge.
Un poema està realment memoritzat quan els llavis aconsegueixen tenir "vida pròpia". Es tracta de fer un entrenament de l'aparell bucofonor i que l'aire passi de manera fluïda, sense entrebanc, per poder produir bé els sons. És important recrear-se en la sonoritat.
Llibre recomentat: 50 poemes per saber de memòria de Jaume Subirana.
Per a la composició d'un text cal tenir present aquest esquema. Les parts d'aquest procés són mentals i de manera circular, no lineal; es realitzen abans, durant i una vegada finalitzada la creació del text.
Existeixen tres etapes:
PLANIFICACIÓ
REDACCIÓ
REVISIÓ
La planificació consisteix a reflexionar sobre:
Els objectius: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar...
El tipus de text: narratiu, descriptiu, explicatiu o argumentatiu.
El destinatari
El tema: què vull dir i com tenint en compte l'extensió i l'estructura.
Recollir la informació ja sigui mitjançant una pluja d'idees, la recerca de documents sobre el tema, prenent apunts o donant resposta a les 6W ( what, where, who, when, why i how).
Selecció i ordenació de la informació, per fer la selecció cal mirar l'apart de reflexió sobre el text i per la ordenació hem de veure quines són les idees principals, les secundàries, quines estan connectades...
La redacció és transformar en un text oral o escrit coherent les idees; distribuint-les per paràgrafs, utilitzant connectors i signes de puntuació.
I la revisió és necessària per avaluar i rectificar el que hem escrit. Cal fer-lo durant la redacció també, no només al final i no s'ha de tenir mandra a l'hora de revisar.
Reflexió
Amb tota aquesta informació he pogut fer memòria sobre els coneixements propis del tema. M'han quedat molt més clars els passos a seguir i la necessitat de parar atenció a tots ells. El punt que sembla més importat és la redacció però un bon text final es fruit tant d'una bona planificació com de revisions exhaustives, i cal remarcar la essa final de revisions perquè és molt important fer vàries, una fixant-se en gramàtica i ortografia, una altra per veure si és el text compleix els objectius inicials, una altra per revisar l'estructura interna com la cohesió, l'adequació...i així successivament fins tenir el text desitjat; les revisions no han de ser un acte mandrós si no un acte de superació i millora.
Aquesta és una activitat de l'assignatura de COED. Hem treballat els textos descriptius, en la entrada de modes descriptius estan explicats, i a partir d'aquí hem tingut que escollir a una companya per deixar anar la imaginació i crear la nostra petita obra a través d'un poema, una cançó, un assaig, un vídeo...
A més també li havíem de fer una fotografia amb un peu de foto, com a complement de la imatge, que donés més informació o puntualitzés algun detall.
El meu peu de foto va ser: "L'estranya coneguda".
El dia del lliurement del treball vam preparar una galeria de fotografies on s'exposaven les captures fotogràfiques i cada autor explicava el seu significat i el que li transmetia.
La Rosa, la mestra, a mesura que anàvem avançant en l'exposició ens comentava les millores que es podien fer sobre l'enfocament, la importància del fons, la il·luminació, el contrast de colors, tenir en compte que la imatge és una visió plana del que en la realitat és en tres dimensions, entre altres coses.
Aquesta última part em va ser molt útil perquè no m'havia parat a pensar-ho i a partir d'ara quan faci fotografies podré tenir una mica més de coneixements per tal que els resultats siguin millors.
Les normes APA serveixen per citar correctament les cites bibliogràfiques ja sigui un llibre, un capítol d'un llibre, un article de revista científica o de revista no especialitzada, manuscrits no publicats, recursos electrònics, entre altres. Ens serà molt útil pels treballs de GTIC, COED i i la resta de matèries.
A classe de COED hem treballat i exemplificat els diferents models descriptius que existeixen. Hem sortit del simple text per endinsar-nos en descripcions molt més originals. Això ho hem treballat per tal d'anar pensant idees pel proper treball que em de presentar: Qui ets tu?, en pròximes entrades ho explicaré més detalladament. MODELS Cançons Les cançons poden descriure musicalment qualsevol espai, sentiment, persona... Un exemple és la cançó: Com un puny de Raimon, que descriu l'enyorança per una estimada.
Poesia visual
Les paraules juguen a dibuixar figures. "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"Joan Brossa.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressòprofundíssimes coves i ritmes de peresa.Els teus llavis, tan pròxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fan ressòplatges desconegudes i quietuds d'església.Els teus cabells, com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga.Les teves mans, tan lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels caminsque he seguit lentament a través del teu costan càlid com la llum, tan dens com el silenci.
En aquest poema veiem com la principal qualitat és que tracta d’un sentiment amorós cap a una persona, ja que veiem com l’autor expressa la seva tendresa i estimació parlant i recordant els ulls, el cos, les mans, els llavis, els cabells del protagonista del poema, probablement una dona.
Novel·la
El carrer estret, Josep Pla.
Assaig
- Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars.
Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.
A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.
Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.
Lluís. M. Panyella
Conte
Un conte de Xesco Boix amb la col·laboració de nens i nene: Abiyoyo, cliqueu
Vídeo
Summercat, anunci d'Estrella Damm en la campanya d'estiu 2009.
Aquest vídeo vist a la classe va propiciar debat ja que hi havia persones a les quals suggeria que el fet d'assaborir la cervesa creava en el protagonista un record d'un fet passat i altres creien que era un somni, podem deduir que sempre hi ha un punt subjectiu segons els ulls del receptor.
Per finalitzar, he de dir que hi ha molts models per fer textos descriptius però tots eficaços per arribar al objectiu i al missatge final.
Va ser una activitat de COED en grup, vam llegir l'article i vam
sintetitzar entre tots les idees principals.
Sobre què parla?
El text ens exposa la diferencia entre escoltar i sentir. Es centra en
què significa i la importància que té escoltar.
Síntesi del text
En la societat actual es dóna més importància a ensenyar a parlar, que
a ensenyar a saber escoltar, obviant el fet, que aprenem a parlar gràcies a
l’escolta.
El saber escoltar és un acte voluntari i intencionat, es troba en
aquest punt la major diferencia amb el sentir.
L’escolta requereix un esforç per part de la persona, exigint-li una
concentració i predisposició amb una gran dosi de humilitat, acceptant el que
diu l’altre, tot i no compartint la mateixa opinió, tot això ens fa créixer,
cosa que s’hi no volem escoltar aquells que tenen un punt de vista diferent,
ens tanquem a nosaltres mateixos, no permetent així desenvolupar les nostres
capacitats.
Fa uns dies a COED, vam fer una activitat responent a la pregunta: Qui sóc jo?
Consistia en buscar una imatge amb la qual t'identifiquessis. Una vegada a la classe, la Rosa va proposar que ens descrivíssim breument, després va recollir les descripcions i les va repartir aleatòriament, per tant, a cada estudiant li tocava la descripció d'una altra companya.
El següent exercici va consistir en que cadascú havia de determinar amb tres adjectius qualificatius a la persona segons la descripció que tenia al davant i formular una pregunta.
Finalment algunes voluntàries van comentar els seus treballs i totes vam veure l'opinió que suscitàvem per una "simple" descripció.
Aquest seria un punt de partida per reflexionar sobre un mateix...
La llengua oral formal es una llengua no espontània. Necessita d'un aprenentatge escolar teòric
paral·lelament a un aprenentatge pràctic, per tant no és de caràcter universal. És produïda a temps real per tant està elaborada i condicionada.
Permet el feed-back, pot provocar una interacció entre en parlant(emissor) i el públic(receptor), crear un contacte visual i produir emocions. Això és una de les claus de l'èxit de la comunicació.
També permet el llenguatge no verbal, que matisa i complementa la comunicació.
La persona és responsable del seu discurs, ha d'estar planificat però deixar lloc a l'espontaneïtat.
És important repetir les idees principals durant tota la intervenció per tal que quedin ben percebudes per l'auditori, aconseguir una bona corba d'entonació per mantenir el públic atent i guardar una actitud vers el receptor.
Aprendre a parlar és una experiència social, ho fem dins de diferents grups de persones.
Un parlant ha de tenir clar l'objectiu que vol aconseguir comunicar per així poder tenir un alt grau d'eficàcia i saber adequar la seva exposició segons la situació i els oients.
La competència comunicativa té quatre tipus de coneixements i habilitats:
- Competència lingüística/gramatical.
- Competència sociolingüística.
- Competència discursiva.
- Competència estratègica.
La lingüística/gramatical fa referència al codi lingüístic, a la llengua clàssica que aprenem a l'escola i a l'institut.
La sociolingüística tracta les regles socioculturals depenent dels participants, de l'objectiu de la intervenció, del bon ús de dialectes i registres, de saber interpretar el context...entre d'altres.
La discursiva té a veure amb la cohesió i la coherència del discurs ja sigui oral o escrit.
La estratègica s'ocupa de la comunicació verbal però també de la no verbal. Cal trobar solucions a limitacions i insuficiències quan per exemple no ens surt una paraula concreta i hem de buscar sinònims. És molt important teniu una bona gesticulació, una correcta entonació, un toc d'humor...per tal d'afavorir l'efectivitat del discurs.
Reflexió
Comunicar és anar molt més enllà de parlar, és saber transmetre un missatge i saber captar l'atenció de qui t'escolta adequant el discurs segons les necessitats.
“No és una ciència tancada
ni exacta”, començaré amb aquesta frase perquè considero que fa un bon resum
del que significa ser un bon comunicador depenent de qui ho valori. Per algú,
pot ser un comunicador eficaç l’Eduard Punset i per un altre, l’Albert Om; amb
això vull dir que és força subjectiu, encara que, des d'un punt objectiu, hi han
raons que caracteritzen el bon comunicador, raons com: l’humor, la gesticulació
i l’expressió facial i corporal, el saber escoltar, la mirada, l’entonació i la
velocitat de la veu... Aleshores, és elecció individual valorar més uns trets o
altres i d'aquesta manera tenir uns referents.
En un exercici a
classe de COED, vaig escollir com bona comunicadora a la Susanna Griso perquè crec que
és clara i coherent, expressiva, interacciona amb el públic, té un bon volum de
veu... entre altres característiques.
