Comunicació audiovisual i /o digital

És una comunicació que pot estar formada per llenguatge verbal, no verbal i textual; per tant, l'oient necessita més atenció que quan està escoltant un text escrit i ha d'estar més alerta perquè es poden rebre més d'un missatge a la vegada o poden tenir  el que es coneix com publicitat subliminar
(elements que capten l'atenció de les persones).

Des de la vessant de l'espectador, és a dir amb la postura d'escoltar,el missatge s'escolta i es comprèn, després es reelabora i finalment es reconstrueix.

És important valorar els coneixements previs de l'individu perquè el missatge final pot variar depenent d'aquests.

Comentari vídeo

En aquest vídeo es comenta que "la imatge és de caire universal". Moltes vegades hi ha coses que no es veuen a simple vista com els moviments de càmera, els plans, l'enfocament utilitzat per modificar la visió del públic com per exemple: enfocar amb dos punts de vista un debat amb dos grups de parlants, un s'enfoca des de un punt baix per restar-lis importància i l'altre des de un punt alt per donar-la-hi.

Tot això requereix un entrenament i un coneixement de la lent. "La lent selecciona la realitat", no a l'inrevés.  

- Com s'hauria d'entendre els mitjans dins l'escola actual?

La relació dels mitjans amb els nens està influenciada per l'escola i la família, les dos parts tenen la responsabilitat d'educar.

Si no hi ha una bona comunicació familiar, els nens veuran més la tele i sense control adult.

A l'escola, el mestre cal que pregunti què veuen els a la televisió quan estan a casa per tal de poder intervindre en la seva educació

Els medis tenen una responsabilitat i un paper dins l'educació dels nens, encara que ells no ho vulguin i sigui un enfocament més lúdic. 

Les imatges són complementàries al text de llibres o al que diu el mestre. Són llenguatges diferents que ensenyen de diferent manera.

- Integració dels mitjans a l'escola tradicional.

S'ha de fer gradualment i per el conjunt de professionals. Cal aplicar l'educació autodidacta, però sense oblidar els mestres, ja que té uns certs límits.

S'hauria d'alfabetitzar en el món digital, això vol dir, dominar programes, saber veure i no mirar per tal de reconèixer la intenció comunicativa, saber-ne fer ús en cada moment...

Creative commons

IvanWalsh.com

Què és Creative Commons (CC)?

Creative Commons és una organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual.

Què permet Creative Commons?

Aquest tipus de llicencia Creative Commons permet sempre i quant es citi l'autor:

·         Copiar

·         Distribuir

·         Comunicar públicament l’obra

·         Transformar-la per fer-ne obres derivades de la original.

Hem aconseguit la llicència de Creative commons  pel nostre bloc a la web: http://es.creativecommons.org/

Tots els arxius sota aquesta llicència són legals per copiar-los i fer-los servir públicament.

Wikimedia commons i Flickr són dos bases de dades per buscar imatges i vídeos amb drets d'autor.

Article d'interès: http://elpais.com/diario/2005/03/10/ciberpais/1110422425_850215.html

Programari lliure

A la classe de GTIC de dijous passat vam parlar sobre el programari lliure. A continuació una breu explicació:

Segons la Viquièdia el programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

 ialexorg

No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa. 

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.  En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Aquesta web http://www.softcatala.org/ podem trobar tota una sèries de programes lliures com per exemple:

- Firefox: navegador.

- Avast: antivirus.

- VLC Media player: editor de vídeos.

- GIMP: progrma estil photoshop.

- Audacity: editor de música.

- Altres.

Opinió personal...

He après molt sobre el programari lliure, havia escoltat a parlar sobre el tema però mai havia aprofunditzat ni ho havia utilitzat. 

Com escollir un poema per recitar?

spo0nman

Els poemes són música amb paraules, arriben directes al cor i  connecten l'ésser amb la imaginació.

Per la recerca i la tria d'una poesia cal que el poema et transmeti algun sentiment, cal que t'impliquis, si no difícilment podràs transmetre el missatge.

Un poema està realment memoritzat quan els llavis aconsegueixen tenir "vida pròpia". Es tracta de fer un entrenament de l'aparell bucofonor i  que l'aire passi de manera fluïda, sense entrebanc, per poder produir bé els sons. És important recrear-se  en  la sonoritat.

Llibre recomentat: 50 poemes per saber de memòria de Jaume Subirana.

La composició del text

Per a la composició d'un text cal tenir present aquest esquema. Les parts d'aquest procés són mentals i de manera circular, no lineal; es realitzen abans, durant i una vegada finalitzada la creació del text.

Existeixen tres etapes:

1. PLANIFICACIÓ
2. REDACCIÓ
3. REVISIÓ

La planificació consisteix a reflexionar sobre:

• Els objectius: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar...
• El tipus de text: narratiu, descriptiu, explicatiu o argumentatiu.
• El destinatari
• El tema: què vull dir i com tenint en compte l'extensió i l'estructura.

Recollir la informació ja sigui mitjançant una pluja d'idees, la recerca de documents sobre el tema,  prenent apunts o donant resposta a les 6W ( what, where, who, when, why i how).

Selecció i ordenació de la informació, per fer la selecció cal mirar l'apart de reflexió sobre el text i per la ordenació hem de veure quines són les idees principals, les secundàries, quines estan connectades...

La redacció és transformar en un text oral o escrit coherent les idees; distribuint-les per paràgrafs, utilitzant connectors i signes de puntuació.

I la revisió és necessària per avaluar i rectificar el que hem escrit. Cal fer-lo durant la redacció també, no només al final i no s'ha de tenir mandra a l'hora de revisar.

Reflexió 

Amb tota aquesta informació he pogut fer memòria sobre els coneixements propis del tema. M'han quedat molt més clars els passos a seguir i la necessitat de parar atenció a tots ells. El punt que sembla més importat és la redacció però un bon text final es fruit tant d'una bona planificació com de revisions exhaustives, i cal remarcar la essa final de revisions perquè és molt important  fer vàries, una fixant-se en gramàtica i ortografia, una altra per veure si és el text compleix els objectius inicials, una altra per revisar l'estructura interna com la cohesió, l'adequació...i així successivament fins tenir el text desitjat; les revisions no han de ser un acte mandrós si no un acte de superació i millora.  

Qui ets tu?

Aquesta és una activitat de l'assignatura de COED. Hem treballat els textos descriptius, en la entrada de modes descriptius estan explicats, i a partir d'aquí hem tingut que escollir a una companya per deixar anar la imaginació i crear la nostra petita obra a través d'un poema, una cançó, un assaig, un vídeo... 

A més també li havíem de fer una fotografia amb un peu de foto, com a complement de la imatge, que donés més informació o puntualitzés algun detall.

El meu peu de foto va ser: "L'estranya coneguda".

El dia del lliurement del treball vam preparar una galeria de fotografies on s'exposaven les captures fotogràfiques i cada autor explicava el seu significat i el que li transmetia.

La Rosa, la mestra, a mesura que anàvem avançant en l'exposició ens comentava les millores que es podien fer sobre l'enfocament,  la importància del fons, la il·luminació, el contrast de colors, tenir en compte que la imatge és una visió plana del que en la realitat és en tres dimensions, entre altres coses.

Aquesta última part  em va ser molt útil perquè no m'havia parat a pensar-ho i a partir d'ara quan faci fotografies podré tenir una mica més de coneixements per tal que els resultats siguin millors. 

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents

Imatge d'Editorial UOC

La lectura d'aquest llibre m'ha permès endinsar-me en el món més dels blocs, coneixent el que són i els tipus que n'hi ha, ens ensenya que és un mitjà de comunicació que pot afavorir la interacció entre alumnes i professors, i amb grups externs als creadors del bloc. Ens mostra les possibilitats educatives que tenen. Ens ofereix un munt d'exemples perquè ens fem una idea de la diversitat que existeix.

Parla de molts recursos que a classe ja hem tractat i posat als nostres blocs com: blocroll, RSS, etiquetes, arxius del bloc, etc.

Al final del llibre s'ofereix una sèrie de manuals i enllaços per seguir profunditzant en la blogosfera (formada per blocs que parlen sobre temes semblants, els blocaires s'interrelacionen).

Els blocs serveixen per: pensar, escriure, compartir i participar. Imprescindibles per la construcció de l’aprenentatge. Es tracta d'una eina  que incrementa les possibilitats de comunicació alhora qua afavoreix l'activitat dels alumnes, imprescindible per a la construcció dels seus coneixements. També fomenta la interacció tant entre alumnes com entre alumnes i professor. Els blocs obren el que ocorre a l'aula a la resta de la societat.

Blocs educatius

• Blocs de centre: Integren textos informatius, d'opinió, testimonis gràfics d'activitats dels alumnes dins o fora de classe, difonen programes educatius per fomentar la lectura, etc.
• Blocs d'aula: n'hi ha 3: bloc del professor, col·lectiu professors-alumnes i de l’alumne.
• Blocs de professors: Tracten sobre les TIC en l'educació, reflexions, per donar a conèixer nous recursos, per comentar blocs educatius...  
• Blocs destinats a seminaris i cursos de formació TIC.

Diferents maneres amb les que es pot treballar un bloc

• Blocs col·lectius d'aula professor-alumne: Estan administrats pels professors i intervenen els alumnes com a usuaris. Els professors l'utilitzen com a recurs complementari d'algunes activitats a l'aula. Ensenyen els alumnes a utilitzar els blocs a l'aula d'ordinadors. 
• Blocs individuals d'aula: Fonamenten l’autonomia de l’alumne ja que es fan càrrec del bloc, s'encarreguen de compartir continguts treballats dins de l'aula amb els companys. 
• En els tallers de blocs: Es fan classes d'informàtica on es dediquen a ensenyar a crear i administrar un bloc, ja no es tracta d'usar el bloc per aprendre continguts, sinó per aprendre sobre el propi bloc.