dimarts, 27 de novembre del 2012

Estructura del discurs (1)

Reflexió

Després de la classe teòrica de COED de divendres passat, considero que personalment tinc el coneixement de moltes més eines per poder fer un discurs com cal i que això repercuteixi positivament en el nerviosisme que genera parlar davant d'un auditori. És essencial tenir aquesta base per donar certa seguretat i credibilitat al discurs, però també perquè quedi patent la preparació que té al darrere. 


L'estructura de qualsevol discurs ha de tenir tres parts ben diferenciades:
  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió

La introducció és una part clau, necessita dedicació per poder plantejar i presentar el tema correctament. Així, el comunicador captarà l'atenció del públic i crearà expectació i motivació per escolar allò que dirà. Es pot introduir el discurs de diverses formes:

- Breu comentari sobre el títol.
- Presentar els objectius.
- Comentar el recorregut que faràs a través del guió.
- Formular una pregunta.
- Fer referència a llegendes populars o idees comuns.
- Mostrar documents tipus imatges o vídeos senzills.
- Donar una opinió o dada rellevant.
- Explicar una anècdota.

El desenvolupament consisteix en explicar les idees segons l'objectiu del discurs. Si el que es pretén és informar s'utilitza una estructura descriptiva o cronològica; i si és pretén convèncer,  una estructura inductiva (SAP) o deductiva (PAS).
Deductiu ---> d'específic a general.
Inductiu ---> de general a concret. 

I per últim, la conclusió és la manera de tancar el discurs, de sintetitzar idees i de deixar una bona impressió als oients. Es pot concloure amb diferents fórmules:

- Repetir la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitació a l'acció.
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments.

Primer dia de recitació de poemes

A l'última sessió de COED vam iniciar el primer de quatre divendres dedicats a la recitació de poesia.

Vaig aprendre:

- És importat fer un exercici de relaxació abans de recitar per tal de poder canalitzar els nervis i fer fluir correctament les paraules. 

- Els aplaudiments al acabar una recitació poden tallar la relaxació de l'ambient i provocar més nerviosisme en la persona que ha de recitar després. 

- L'entonació de la veu és la melodia de les paraules.

- El to de veu té a veure amb les emocions que es transmeten i les maneres de fer; per exemple: amable, didàctic, afable...

- El volum de veu depèn del raig de veu que surt al parlar.

- L'articulació té a veure amb el correcte funcionament de totes les parts l'aparell bucofonor i el seu moviment.

- La vocalització integra l'articulació i el pas de l'aire per les parts de l'aparell bucofonor per poder produir els sons adequadament. 

Eines de suport al pensament

Mapes conceptuals

- Ens ajuda a organitzar conceptes plasmant l'estructura gràfica d'un fet.
- El primer pas és reflexionar sobre com es volen relacionar les idees i fer diferenciació entre primàries i secundàries segons grau de rellevància.
- Tots els conceptes estan relacionats entre ells per un connector.
- Tant per nens, adolescents o adults és més fàcil tenir una representació mental del tema per poder    integrar millor els coneixements.
- És importat que el mapa tingui un ordre lògic per tal de facilitar la lectura i la comprensió.

 El programa estudiat a classe per poder fer mapes conceptuals ha estat ------ Cmap Tools:
- Cmaps tools és eina exclusiva  i molt adequada per realitzar mapes conceptuals.
- Es poden desar documents online.
- Les eines que ofereix el programa faciliten la tasca.

A classe vam fer una prova sota el títol: Dinar de Nadal.
Aquest és el resultat:


Per poder penjar la foto el bloc...
1.- Desa el mapa conceptual.
2.- Exportar l'arxiu al format que et convingui en aquest cas jpg.
3.- Inserir la imatge al bloc.


Fluxogrames

- Representen processos encaminats a resoldre una tasca.
- Es pot treballar amb el Gliffy, Word, entre d'altres.
- Tenen una simbologia definida perquè tothom utilitzi el mateix llenguatge.


Bloc de GTIC


El programa treballat a classe per fer fluxogrames ha estat ------ Gliffy:
- Programa online.
- Fàcil ús.


A classe vam fer una prova on es representa l'acció de travessar una cruïlla on hi han semàfors.
- Objectiu pels nens: que no els atropellin.


Per penjar el fluxograma s'utilitza el mateix procediment explicat abans en el mapa conceptual.


Els mapes conceptuals serveixen per representar gràficament fets i els fluxogrames  per processos, però tant uns com altres s'utilitzen per estructurar la ment, veure més clarament les idees o conceptes claus i organitzar la informació. 


diumenge, 18 de novembre del 2012

Treball plàstic amb línies

A classe de Plàstica vam fer un treball basat en les línies. La mestra ens va posar música clàssica de fons per tal de motivar-nos i inspirar-nos.
Vam fer dos exemples en diferents dies. El treball consistia en dibuixar línies amb ceres sobre una superfície blanca. 

Imatge pròpia


Després utilitzant aquarel·les van pintar el fons dels dos exemplars, un l'havíem d'escollir per retallar-lo i fer una obra nova sobre cartolina i l'altre el vam deixar tal qual. 

L'últim pas va ser posar títol a les dues obres.

Fang

A classe de Plàstica vam experimentar amb fang. En un mural blanc havíem de fer la nostra obra particular utilitzant quatre tipus de fang: un marró clar, un marró fosc, una barreja amb sucre amb colorant vermell i una barreja amb farina i colorant blau. 

Imatge pròpia

Després vam fer una obra amb les quatre petites obres de cada membre del grup. Va consistir en unir-les i crear un element d'enllaç que en el nostre cas van ser els mateixos plats de les barreges, els vam integrar a l'obra final.

Imatge pròpia

El peix irisat

Una de les activitats del seminari del primer semestre consisteix en l'explicació d'un conte. 
La  Goretti  i  jo vam escollir el conte del  peix  irisat, una  va  fer  els diàlegs entre els personatges i l'altra va ser la narradora.
L'explicació del conte no va consistir en llegir-lo, vam fer com una espècie de representació fent participar a totes les alumnes de la classe i representat-lo con si estiguéssim a una classe real d'Educació Infantil.
Aquestes són les escates del peix irisat, elaborades amb cartolina i purpurina:

Imatge pròpia

Aquesta és l'estrelleta, un personatge del conte:

Imatge pròpia
I aquest van ser els ulls del pop, un altre personatge del conte:

Imatge pròpia
Considero que ho vam fer força bé i va ser divertit per a totes.

El mestre del futur

"El mestre del futur" va ser el títol de l'última conferència de la SAE dirigida per Jaume Cela.  
Jaume Cela té 63 anys i és mestre a una escola de Bellaterra.

Una de les primeres frases que va citar va ser: "No es tracta de ser el mestre me simpàtic ni el més intel·ligent".

Va fer una comparativa amb l'educació de tota la vida i la nova educació tecnològica proposant tres accions que l'última no podia oferir: veure si els nens porten l'esmorzar, fer-los un petó a la galta o obrir-los al món.

Va de mestres és un dels seus llibres, llibre destinat per a futurs educadors, ple de situacions opinions, sentiments, consells...que t'ajuden a abordar els problemes i a aprendre de les experiències.

Jaume Cela comenta que no trobem res construït i que cal tenir desenvolupada la part inventiva, la determinació i l'esforç.  
Entrar a una classe sempre serà una sorpresa encara que portis l'activitat preparada, els nens poden canviar-la i per això s'ha d'estar preparat i endinsar-se en l'aventura de trobar diferents camins i solucions.

La característica actual més rellevant en la societat és l'acceleració, té un aspecte important i un aspecte pervers. L'important es que l'equip de docents han de saber concretar molt bé el currículum escolar per tal de que l'educació dels nenes sigui la correcta segons l'any en que viuen i la perversa és que l'acceleració provoca que els nenes no pugin ser infants i gaudir suficientment del temps de joc ja que tenen unes agendes atapeïdes d'activitats extraescolars.

Per Jaume Cela l'escola de l'excel·lència, terme que s'ha posat de moda, és l'intent perquè els alumnes arribin a assolir les competències i cadascun de manera particular, segons el seu ritme.

Va comentar amb catorze punts la importància de tenir una relació amb el mestre: 
  • Acollir cada alumne amb singularitat, de forma individual.
  • Mostrar la complexitat del món i no deixar de banda l'educació per la mort i el dol.
  • Oferir estabilitat emocional, allò cognitiu va pel camí de les sensacions.
  • Motivar els alumnes en els seus coneixements perquè puguin viure en societat.
  • Saber escoltar, tenir la capacitat de l'escolat clarivident per poder desxifrar el missatge de fons quan un alumne et parla.
  • Refer la nostra experiència a partir de l'altre.
  • Ajudar els alumnes a que no tingui por de formular preguntes.
  • Donar autonomia.
  • Responsabilitzar-se de la vida pròpia i dels altres.
  • Fer possible que l'escola s'obri al món.
  • Valorar el coneixement.
  • No malmetre l'autoestima d'un infant.
  • Saber esperar, confiar,
  • Sentit de l'humor.
Aquestes són les claus per a ser un bon mestre i saber educar.

Concert: Com sona?

Coma sona? és una companyia d'espectacles musicals composada per cinc músics que ens va oferir el concert per a escoles bressol. Porten tocant uns vuit anys tant per escoles bressol com per Educació Infantil.

Ens van interpretar un conjunt de cançons, la majoria conegudes per nosaltres perquè les havíem treballat a Música. Em va agradar perquè vam poder participar. És interessant que quan aquest grup vagi a les escoles, les mestres ja hagin fet conèixer les cançons perquè si no, els nens no interactuen i es cansen perquè s'avorreixen, això ens ho va explicar un membre del grup.
Van fer versions de les cançons populars amb un toc més modern i van utilitzar diversos instruments com: un contrabaix, un violoncel, una flauta travessera, una serra, uns tubs de plàstic, un tambor, un saxòfon, una guitarra...
El concert va anar de coses concretes i delicades a coses grans i molt expressives per acabar amb un bugui-bugui de tots els que hi érem allà.

Va ser una experiència molt divertida i personalment recomanada per totes les escoles.


Imatge pròpia 

Dia a l'escola bressol

El dijous va ser el dia destinat de la setmana SAE a la visita d'una escola. Vaig anar a una escola bressol amb un grup de nens i nenes d'un any, sempre recolzada per la Gisela, alumna de tercer curs.
El dia va ser molt divertit i agradable. Compartir moments de joc amb aquests  onze infants va ser molt enriquidor. A més del joc, també vaig poder participar en les seves activitats diàries com posar i treure l'abric i les sabates, l'estona de mig matí on mengen fruita, el dinar, la migdiada, el berenar, rentar-se la cara i les mans...
Em va impressionar que nens d'un any siguessin capaços de fer tantes coses, possiblement per la meva inexperiència. 
Realment aquell dia vaig fer el que em venia de gust perquè les mestres no em van posar cap mena de regla; vaig jugar, vaig cantar, vaig fer una mica de psicomotricitat...va ser fantàstic! Una experiència que estic desitjant repetir.
És increïble com els nens et poden mostrar tant afecte en apenes un dia.   

timber725

MNAC: Dansa de fades i follets.

La visita al museu MNAC és una activitat de la SAE relacionada amb música i plàstica.

Imatge pròpia

La Cèlia, guia del museu, ens va fer la visita la qual han titulat: Dansa de fades i follets, va ser una activitat preparada com si nosaltres fóssim nens de entre tres i cinc anys. Aquesta activitat està destinada per ells i en alguns casos per escoles bressol.
Primer de tot vam fer un cercle i ens va preguntar què sabíem sobre les fades i els follets i ens va situar en l'espai, prèviament els nens ho han de preparar a classe amb la mestra per saber de què va la història i estiguin més interessats.

El recorregut consistirà en dos parts: La sala dinamitzada i el taller.

La benvinguda ens la dóna la fada goteta i  ens va encomanar la missió de buscar a la resta de fades i follets.

En la sala dinamitzada vam conèixer a :

       

  • La fada goteta, s'encarrega de cuidar l'aigua.
  • El follet del flautí, encarregat d'avisar a la resta que comença el dia amb el so del flautí.
  • La fada Aurora i el seu fill Zèfir, desperten als altres llençant floretes des de el cel. 
  • El follet de la rosada, llença gotetes d'aigua per despertar -los.
  • El follet del dia, porta la llum.
  • La fada i el follet de la nit, porten la foscor.
  • Els nans, endrecen els troncs del bosc.
  • La nimfa alada, fada que viu a l'aigua.

Tots aquest personatges apareixien en els quadres i tot estava enllaçat en una història on cadascú tenia la seva funció i ajudava ales altres.

La segona part del recorregut va consistir en fer un taller sobre dansa incorporant tots els personatges i moviments que feien les fades, els nans i els follets.



dilluns, 12 de novembre del 2012

Mestre@ TAC...o ser mestres avui

Conferència realitzada per Anna Pérez sobre els mestres i les TAC sota el títol: Mestre@ TAC...o ser mestres avui, és una de les activitats proposades per a la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries).

El primer que ens ha explicat ha sigut la paraula TAC: Tecnologia de l'Aprenentatge i el Coneixement. 
Ha fet una reflexió sobre la següent frase: Tenim escoles amb estructura del segle XIX, professorat del segle XX i alumnes del segle XXI. La reflexió és que el temps passa per a tots i ens hem d'adaptar a les situacions noves i a les generacions que venen darrere nostre.
També ha parlat sobre aquesta frase: Parlem de màquines o de canvi metodològic? Amb aquesta pregunta volia referir-se  a que és més important fer canvis en la manera de treballar que introduir ordinadors a l'aula.
Ens ha comparat una imatge d'una classe on tots estaven asseguts amb una imatge on sortia una nena treballant amb pintura. Es valora positivament la segona imatge on la nena experimenta, toca, s'embruta, sent...

La Taxonomia de Bloom formulada al 1956 està formada per 6 grans grups:
  • Crear
  • Avaluar
  • Analitzar
  • Aplicar
  • Comprendre
  • Recordar                                                                                                                                   
Va de major a menor grau de rellevància. Tenen un lligam estret amb les TAC, sobretot les dos últims.

Comenta sis canvis claus que proposa Jordi Adell per els mestres:

  • Ha de passar d'analògic a digital, de fitxa o  pissarra a eines com Moodle.
  • De lligat a mòbil, no utilitzar l'estructura de classe típica i deixar els nens ser protagonistes.
  • D'aïllat a connectat, obrir el món a les xarxes docents per debatre amb altres mestres, de fer cursos virtuals, utilitzar la PDI per fer activitats...
  • De genèric a personal, cada persona té identitat pròpia.
  • De consumidor a creador, buscar recursos a mida per els alumnes.
  • De tancat a obert. " L'aula és una finestra oberta al món", Anna Pérez. 
Amb tot això s'aconsegueix més comunicació, treballar en equip, col·laborar, compartir, afavorir la discussió, interacció, entusiasme i participació.

Em quedo amb aquesta frase: "És important ampliar les parets de l'aula, donar veu a l'alumnat".


Com parlar bé en públic

Després d'haver llegit el llibre: Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, tinc tota la informació per poder posar-la en pràctica i arribar a ser una bona comunicadora. 

He realitzat uns apunts extensos que serien difícil de resumir per això, utilitzaré un decàleg que vam construir a classe fent una dinàmica de grup. Aquesta dinàmica consistia en realitzar per grups de quatre persones un decàleg per després posar en comú amb la resta de grups i elaborar el decàleg final.

Aquest és el decàleg del meu grup:
  1. Conèixer bé el tema del que es parlarà.
  2. Crear un guió amb les idees i remarcar les principals.
  3. Informar-nos del públic al qual va dirigida l'exposició per tal d'adequar-la.
  4. Començar el discurs amb naturalitat i un somriure.
  5. Fer un bon ús de la velocitat de creuer, utilitzar pauses i connectar amb el públic a través de la mirada.
  6. Utilitzar un volum mig-alt.
  7. Vocalitzar correctament els sons fonètics per tal que el missatge sigui comprensible per tothom.
  8. Variar l'entonació al llarg del discurs.
  9. Ser clar, precís i breu però repetint les idees principals del text.
  10. Utilitzar l'humor i figures retòriques per trencar barreres.

Aquest és el decàleg que vam fer el grup classe:

- Tenir clares les quatre preguntes bàsiques.
- Domini de la llengua.
- Positivisme i associació d'un to correcte.
- Retroalimentació amb el públic.
- Ser natural i no memoritzar el discurs.
- Elaborar un guió previ.
- Domini del llenguatge no verbal.
- Domini de la veu , del volum, la velocitat , de la vocalització, de les pauses i dels silencis.
- Ser clar, concís, precís i breu (seguint un ritme).
- Estructurar el discurs.
- Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Reflexió
És important tenir presents aquestes idees perquè ens facilitaran la tasca tant per preparar un discurs com per exposar-ho posteriorment. Encara que aquests decàlegs ens podem ajudar molt, no ho són tot, ja que sense esforç, dedicació, constància...no arribarem mai a l'objectiu de saber comunicar i fer-ho bé. L'experiència és un grau segur, però el treball i les ganes de saber fer seran els responsables de que siguem comunicadores eficaces. 

Windows Live Movie Maker

El programa Windows Live Movie Maker és un editor de vídeo. És un recurs que ben utilitzat et permet veure material audiovisual pla a pla i sense zooms. No es recomana utilitzar els zooms perquè poden donar sensació de mareig, de fet, ni a la televisió ni a les pel·lícules s'utilitza. Permet incloure música, transicions, efectes, animacions, textos, títols, subtítols i crèdits. Les teves produccions es poden penjar a YouTube directament.

Per fer un vídeo cal tenir en compte:
  • Els seus objectius. 
  • Pensar en un títol i si s'escau en un subtítol.
  • Les sensacions i emocions que vols produir.
  • La part estètica.
  • "Narrar" una història. 
El punt d'inici i punt final serveixen per marcar el principi i el final d'una imatge o música.
És interessant poder eliminar el volum del vídeo perquè destaqui la música o a l'inrevés, això ho permet l'icona del volum.
Les transicions s'utilitzen perquè entre diapositives no hi hagi salts bruscos.
Les animacions i els efectes serveixen per donar-li caràcter i expressió.


A aquesta web estan indicats pas a pas com fer un vídeo amb imatges i música:

http://onsoftware.softonic.com/como-hacer-video-fotos-musica


Els següent vídeo extrets de YouTube permet entendre millor el programa i veure gràficament els seus detalls.



dimarts, 6 de novembre del 2012

Prezi de Prezi

En la següent presentació exposo el funcionament del Prezi fet a partir d'aquest mateix programa. M'ha servit per acabar-ho de conèixer, per veure la seva utilitat i per millorar el meu treball.
M'ha obert un nou camí en el món de les presentacions que utilitzaré sovint.

Primer contacte amb el Prezi



Aquest és el primer Prezi que he fet, i la primera vegada que he conegut de l'existència d'aquest programa, m'ha semblat molt útil i dinàmic, el que més m'ha agradat és el no treballar per diapositives separades sinó fer un treball basat en seqüències de pantalla.