La meva poesia

Ran, Ran de Guillem D'Efak

http://www.viasona.cat/grup/guillem-defak/blues/ran-ran

Aquest poema va ser triat després d'una treballada cerca i una acurada selecció. Hem va cridar l'atenció la repetició del so /r/, això donava el poema una dificultat afegida. El significat de la poesia em facilitava el poder utilitzar diverses entonacions.

Abans del dia de la recitació és molt important preparar bé el poema per tal de que el dia final la presentació d'aquest pugui ser recitat amb seguretat, sempre tenint en compte els nervis que provoca estar davant d'un gran grup de persones mirant-te i escoltant-te. Considero que jo vaig preparar-me per poder complir el que he dit anteriorment.  

És important tenir presents aspectes com l'articulació, la vocalització, la gesticulació, l'entonació, el to i el volum de veu. Vaig intentar parar atenció a tots els aspectes, potser el constipat que patia va interferir en la meva vocalització, això no vol dir que l'articulació no fos la correcta. Un dels punts que crec més complicats és la gesticulació, el saber expressar amb el llenguatge no verbal, vaig intentar realitzar-lo encara que potser pels nervis no vaig ser suficientment expressiva.

Després de la recitació de la poesia  vam fer una valoració escrita i personal sobre tots aquests aspectes.

L'experiència de recitar un poema la trobo interessant i rica a nivell personal perquè és un gènere poc treballat al llarg de la meva vida. 

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador- Les quatre metàfores.

La conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador està composada per quatre metàfores:
- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor (explica)
- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne (tu expliques coses)
- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador (simula entorns)
- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina (per a gestionar la informació)


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor 
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant. L'alumne respon i l'ordinador avalua.
Podem trobar activitats d'aprenentatge tutorial i així fer activitats i que l'ordinador et corregeixi a :  http://clic.xtec.cat/db/listact_ca.jsp 

Un altre: http://www.edu365.cat/entrena/

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
L'alumne és  qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques a realitzar. El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Podem utilitzar el programa Scratch, ensenya al gat a fer moviments, dibuixar...

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
A través de simulacions com és cuidar una planta a l'ordinador podem representar la realitat que viuen els nens en l'hort de l'escola per exemple aquí: http://www.xinxeta.com/xinx_sorp.htm
El nen fa, observa i arriba a conclusions i aprenentatges. 

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina 
L'ordinador és més que una eina. L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar...permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Dos exemples:
- Transformacions d'imatges.
- Compartir un arxiu i poder modificar-lo, qualsevol persona de manera instantània.

A continuació exposo una taula amb exemples  de les quatre metàfores:

Les metàfores i els exemples
Són instruments molt necessaris pel correcte desenvolupament dels aprenentatges dels nens i per a la integració progressiva en el món digital.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benajmin Bloom.

La Taxonomia de Bloom classifica habilitats psicomotrius, afectives i cognitives relacionades amb l'aprenentatge i el pensament, i gràcies a elles es poden fer tasques necessàries pels mestres.

Aquesta classificació tracta tres dominis d'activitats educatives: el domini cognitiu, l'afectiu i  el psicomotor.

La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):

• Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
• Entendre:  interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
• Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
• Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.
• Crear : dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar.

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal fer un repàs de TOTES les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en una taula, indicar  quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal comentar quines habilitats/eines són més interessants a la llum de la taxonomia.

Podem trobar les diferents taules que existeixen sobre la Taxonomia de Bloom a la segünet web:

http://www.eduteka.org/pdfdir/TaxonomiaBloomCuadro.pdf

Eines i Recursos Tic

Aspectes a tenir en compte per a l'elaboració del dossier d'aprenentatge

Des de l'assignatura de COED hem parlat sobre què ha de tenir una entrada perquè sigui correcta i ens hem de fixar en els següents punts:

- Ha de donar raó i ha de tenir relació amb l'assignatura tant del treball individual com el treball grupal dins i 

  fora de classe.

- Tenir presents els tres apartats següents: descripció, reflexió i aprofundiment.

- És interessant que apareguin enllaços d'interès.

- No ha de tenir mancances importants ni  deficiència d'aspectes clau.

- Saber destacar punts forts. 

- Tenir un nivell de competència lingüística alt i revisar vàries vegades els escrits. 

És important utilitzar aquest format per a totes les entrades ja que així queden ben especificats els aspectes treballats i el nivell d'assoliment dels coneixements. També ens servirà en un futur per repassar i recordar tot el que vam fer en el primer any de carrera, algunes entrades ens serviran només per temes teòrics, però d'altres tindran un punt més emocional i de transmissió de sensacions. 

La següent imatge correspon al full d'avaluacuó amb els ítems que he explicat anteriorment.

Imatge pròpia

Text descriptiu

Una de les activitats de COED va ser l'elaboració pròpia d'un text descriptiu. Aquest formava part de l'activitat qui ets tu? Es podia fer en forma de narració, de poema, d'audiovisual...

Després d'unes setmanes, hem rebut el nostre text descriptiu corregit. La feina a fer va ser fer un repàs en silenci sobre el propi text, observar els errors i intentar entendre'ls i resoldre'ls. Després del treball individual i de la reflexió interna, vam passar a resoldre dubtes generals i errors comuns. Per últim, vam repassar l'estructura d'un text descriptiu fent referència i tractant l'organització dels  paràgrafs, si són massa llargs o massa curts, la distribució de les idees principals en cada paràgraf i la importància que això té per el significat global del text.

Hem d'aconseguir un text equilibrat respecte als paràgrafs, que tots tinguin una llargada similar i que gràcies a  això i a la distribució adequada de les idees principals i secundàries es puguin crear uns bons exemplars. 

Vídeo del Treball Modular: Música i Plàstica

Gràcies al treball modular de Música i Plàstica  hem pogut posar en pràctica, el meu grup i jo, la creació d'un vídeo amb el programa Windows Live Movie Maker.

Per fer el vídeo vam seguir els passos següents:
- Gravar imatges amb so i d'altres sense so.
- Gravar sons per poder-los incorporar a les imatges sense so, per tant vam haver de baixar el volum
   totalment de la filmació.
- Quadrar en temps imatges i sons.
- Afegir portada i crèdits.

Aquí us deixo la mostra:

Estructura del discurs (2)

La llengua del discurs expositiu ha de ser:

• Neutra, precisa i accessible.

Ser neutra vol dir ser cúros amb l'opinió personal i no donar missatges subliminars.

Ser concís significa utilitzar el nombre suficient de paraules sense estendre's innecessàriament.   

Ser accessible és el mateix que adaptar el vocabulari i les expressions al nivell del públic. 

• No influïda per la prosa escrita o tècnica.

Això vol dir que no em de parlar com si estiguéssim escrivint. 

• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes. 

Cal fer això per tant de fer el discurs clar i entenedor, i a la vegada accessible pel públic. 

• Són necessaris:

- Connectors lògics que cohesionin el  discurs com perquè, per tant, no obstant això...No es poden estalviar, punt d'unió entre dues oracions.

- marcadors textuals com: en primer lloc, d'una banda...Ajuden a organitzar el discurs.

Reflexió

La llengua és cabdal en qualsevol discurs, és imprescindible tenir un bon coneixement d'ella i fer-ne un bon ús. Una persona que compleixi tots els punts anteriors té molta més credibilitat i aconsegueix captar l'atenció del públic gràcies a la cohesió del discurs, al correcte vocabulari i a les expressions adequades. Si va tenint mancances en algun punt, el públic se'n adona, li resta credibilitat i no segueix el discurs tan atentament. 

Viquipèdia

La viquipèdia és una enciclopèdia en format wiki que serveix per a compartir informacions.
Aquest és l'enllaç http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/treball-collaboratiu-viquipedia.html on podreu trobar més  informació sobre què és la viquipèdia, quins són els seus pilars fonamentals, quin és el seu llibre d'estil i aprendre a fer i modificar un wiki:

Preguntes sobre com estan fets els articles Viquipèdia:
- Varietat de  llengües?
- Per què hi han articles diferents? Per compartir informació.
- Es pot modificar a trossos o d'una vegada?
- Tota la informació és certa?
- Quin estil de redacció segueix?

- Com és de diferent la Viquipèdia amb llegir una enciclopèdia en paper? Cada persona és l'encarregat d'un article, hi ha un escriptor especialista sobre el text determinar i ho fa una sola vegada, en canvi a la Viquipèdia són centenars d'autors escrivint un mateix article.

- Quina llicència té la Viquipèdia? Wikimedia Commons i apareix al final de la pàgina.


Aspectes a destacar dels wikis
- Cada article té una taula de continguts.
- Tots tenen una ressenya al lateral dret.
- La majoria té bibliografia.
- Enllaços externs.
- Estrelleta per articles destacats.
- Les fotografies i el text han de ser propis, no es pot agafar de pàgines externes.
- Podem eliminar informació? sí
- Hi han pàgines que estan bloquejades( es fa un test per veure si la gent està d'acord amb la informació), altres has d'estar registrat per poder modificar-les i altres que es poden modificar lliurement.
- En la llista de seguiment de l'usuari, quan hi han modificacions en els teus articles o altres que segueixes, t'ho avisa.
- Historial de revisions serveix per si hi ha un sabotatge podar tornar a una versió anterior. Per veure els autors dels articles,
- La discussió per resoldre dubtes i millorar l'article.
- Al final del historial de revisió entre parèntesi apareixen les vegades que ha estat modificat un article.
- Les citacions en el text donen credibilitat  i estan més documentats, més fiables.
- Diferències entre referència i bibliografia.
- [[....]] enllaç, link. surt en blau quan ja està creat.
- [[...]] en vermell significa que s'està creant aquesta pàgina.

- Donatius
- No es crea l'article, s'utilitzen fonts documentals.

On buscar informació fiable:
- Informació verídica: pàgines oficials o  autor de prestigi reconegut.
http://books.google.es/
http://scholar.google.es/  on la major part d'articles són bons.


Activitat per parelles

La Mireia Batús i jo ens vam crear un compte comú i vam complementar un wiki dels cupcakes. També vam insertar una fotografia pròpia a través del Wikimdia Commons i vam fer alguns enllaços (paraules en blau). Podeu veure'l clicant aquí. 

A partir d'elaboració del wiki farem un seguiment de l'entrada, estarem atentes i participarem en la mesura del possible en les discussions que es plantegin.

Imatge pròpia

Treball modular: GTIC i COED

El treball modular de GTIC i COED ha consistit en parlar sobre un tema concret des de l'emoció i des dels sentiments. Era un treball per parelles, per tant era interessant que el tema motivés a les dues persones. Després de preparar molt bé el tema, s'havia d'exposar a la resta de la classe utilitzant un llenguatge correcte i acurat, una pronúncia entenedora, un bon volum de veu i una entonació treballada sempre amb un suport audiovisual, en el nostre cas vam utilitzar el Prezi per la nostra presentació.

Les sessions d'exposició han estat repartides en cinc dies: dimarts 20, dimarts 27, dimarts 4, dimarts 11 i dimarts 18.

Treball propi

La Goretti i jo vam exposar un tema que coneixíem ambdues, però des de diferents punts de vista. El títol del nostre treball va ser: "Un regal per a tota la vida"; parlàvem  bàsicament sobre l'alletament matern, les diferències entre la llet materna i la llet artificial i el vincle entre mare i fill.
L'exposició considero que ens va sortir prou bé malgrat patir una mica de nervis. Aquests nervis una vegada iniciada l'exposició comencen a difuminar-se i és quan gaudeixen plenament de poder parlar més relaxada davant d'unes setanta persones. Vam intentar introduir tots els elements esperats pels professors, espero que amb èxit, per tal d'enriquir al màxim la nostra presentació.

Reflexió

Aquesta exposició m'ha fet millorar la meva seguretat a l'hora de parlar en públic i també adonar-me'n dels aspectes que haig de millorar. He après a ser una bona oient, escoltant i respectant a les persones que parlen, i he intentat ser una bona comunicadora. 

Estructura del discurs (1)

Reflexió

Després de la classe teòrica de COED de divendres passat, considero que personalment tinc el coneixement de moltes més eines per poder fer un discurs com cal i que això repercuteixi positivament en el nerviosisme que genera parlar davant d'un auditori. És essencial tenir aquesta base per donar certa seguretat i credibilitat al discurs, però també perquè quedi patent la preparació que té al darrere. 

L'estructura de qualsevol discurs ha de tenir tres parts ben diferenciades:

• Introducció
• Desenvolupament
• Conclusió

La introducció és una part clau, necessita dedicació per poder plantejar i presentar el tema correctament. Així, el comunicador captarà l'atenció del públic i crearà expectació i motivació per escolar allò que dirà. Es pot introduir el discurs de diverses formes:

- Breu comentari sobre el títol.

- Presentar els objectius.

- Comentar el recorregut que faràs a través del guió.

- Formular una pregunta.

- Fer referència a llegendes populars o idees comuns.

- Mostrar documents tipus imatges o vídeos senzills.

- Donar una opinió o dada rellevant.

- Explicar una anècdota.

El desenvolupament consisteix en explicar les idees segons l'objectiu del discurs. Si el que es pretén és informar s'utilitza una estructura descriptiva o cronològica; i si és pretén convèncer,  una estructura inductiva (SAP) o deductiva (PAS).

Deductiu ---> d'específic a general.

Inductiu ---> de general a concret. 

I per últim, la conclusió és la manera de tancar el discurs, de sintetitzar idees i de deixar una bona impressió als oients. Es pot concloure amb diferents fórmules:

- Repetir la introducció.

- Resumir els punts principals.

- Invitació a l'acció.

- Anunci d'un esdeveniment futur.

- Promesa.

- Apel·lar als sentiments.

Primer dia de recitació de poemes

A l'última sessió de COED vam iniciar el primer de quatre divendres dedicats a la recitació de poesia.

Vaig aprendre:

- És importat fer un exercici de relaxació abans de recitar per tal de poder canalitzar els nervis i fer fluir correctament les paraules. 

- Els aplaudiments al acabar una recitació poden tallar la relaxació de l'ambient i provocar més nerviosisme en la persona que ha de recitar després. 

- L'entonació de la veu és la melodia de les paraules.

- El to de veu té a veure amb les emocions que es transmeten i les maneres de fer; per exemple: amable, didàctic, afable...

- El volum de veu depèn del raig de veu que surt al parlar.

- L'articulació té a veure amb el correcte funcionament de totes les parts l'aparell bucofonor i el seu moviment.

- La vocalització integra l'articulació i el pas de l'aire per les parts de l'aparell bucofonor per poder produir els sons adequadament. 

Eines de suport al pensament

Mapes conceptuals

- Ens ajuda a organitzar conceptes plasmant l'estructura gràfica d'un fet.
- El primer pas és reflexionar sobre com es volen relacionar les idees i fer diferenciació entre primàries i secundàries segons grau de rellevància.
- Tots els conceptes estan relacionats entre ells per un connector.
- Tant per nens, adolescents o adults és més fàcil tenir una representació mental del tema per poder    integrar millor els coneixements.
- És importat que el mapa tingui un ordre lògic per tal de facilitar la lectura i la comprensió.

 El programa estudiat a classe per poder fer mapes conceptuals ha estat ------ Cmap Tools:
- Cmaps tools és eina exclusiva  i molt adequada per realitzar mapes conceptuals.
- Es poden desar documents online.
- Les eines que ofereix el programa faciliten la tasca.

A classe vam fer una prova sota el títol: Dinar de Nadal.
Aquest és el resultat:

Per poder penjar la foto el bloc...

1.- Desa el mapa conceptual.

2.- Exportar l'arxiu al format que et convingui en aquest cas jpg.

3.- Inserir la imatge al bloc.

Fluxogrames

- Representen processos encaminats a resoldre una tasca.
- Es pot treballar amb el Gliffy, Word, entre d'altres.
- Tenen una simbologia definida perquè tothom utilitzi el mateix llenguatge.

Bloc de GTIC

El programa treballat a classe per fer fluxogrames ha estat ------ Gliffy:
- Programa online.
- Fàcil ús.


A classe vam fer una prova on es representa l'acció de travessar una cruïlla on hi han semàfors.
- Objectiu pels nens: que no els atropellin.

Per penjar el fluxograma s'utilitza el mateix procediment explicat abans en el mapa conceptual.

Els mapes conceptuals serveixen per representar gràficament fets i els fluxogrames  per processos, però tant uns com altres s'utilitzen per estructurar la ment, veure més clarament les idees o conceptes claus i organitzar la informació. 

Treball plàstic amb línies

A classe de Plàstica vam fer un treball basat en les línies. La mestra ens va posar música clàssica de fons per tal de motivar-nos i inspirar-nos.

Vam fer dos exemples en diferents dies. El treball consistia en dibuixar línies amb ceres sobre una superfície blanca. 

Imatge pròpia

Després utilitzant aquarel·les van pintar el fons dels dos exemplars, un l'havíem d'escollir per retallar-lo i fer una obra nova sobre cartolina i l'altre el vam deixar tal qual. 

L'últim pas va ser posar títol a les dues obres.

Fang

A classe de Plàstica vam experimentar amb fang. En un mural blanc havíem de fer la nostra obra particular utilitzant quatre tipus de fang: un marró clar, un marró fosc, una barreja amb sucre amb colorant vermell i una barreja amb farina i colorant blau. 

Imatge pròpia

Després vam fer una obra amb les quatre petites obres de cada membre del grup. Va consistir en unir-les i crear un element d'enllaç que en el nostre cas van ser els mateixos plats de les barreges, els vam integrar a l'obra final.

Imatge pròpia

El peix irisat

Una de les activitats del seminari del primer semestre consisteix en l'explicació d'un conte. 

La  Goretti  i  jo vam escollir el conte del  peix  irisat, una  va  fer  els diàlegs entre els personatges i l'altra va ser la narradora.

L'explicació del conte no va consistir en llegir-lo, vam fer com una espècie de representació fent participar a totes les alumnes de la classe i representat-lo con si estiguéssim a una classe real d'Educació Infantil.

Aquestes són les escates del peix irisat, elaborades amb cartolina i purpurina:

Imatge pròpia

Aquesta és l'estrelleta, un personatge del conte:

Imatge pròpia

I aquest van ser els ulls del pop, un altre personatge del conte:

Imatge pròpia

Considero que ho vam fer força bé i va ser divertit per a totes.

El mestre del futur

"El mestre del futur" va ser el títol de l'última conferència de la SAE dirigida per Jaume Cela.  

Jaume Cela té 63 anys i és mestre a una escola de Bellaterra.

Una de les primeres frases que va citar va ser: "No es tracta de ser el mestre me simpàtic ni el més intel·ligent".

Va fer una comparativa amb l'educació de tota la vida i la nova educació tecnològica proposant tres accions que l'última no podia oferir: veure si els nens porten l'esmorzar, fer-los un petó a la galta o obrir-los al món.

Va de mestres és un dels seus llibres, llibre destinat per a futurs educadors, ple de situacions opinions, sentiments, consells...que t'ajuden a abordar els problemes i a aprendre de les experiències.

Jaume Cela comenta que no trobem res construït i que cal tenir desenvolupada la part inventiva, la determinació i l'esforç.  

Entrar a una classe sempre serà una sorpresa encara que portis l'activitat preparada, els nens poden canviar-la i per això s'ha d'estar preparat i endinsar-se en l'aventura de trobar diferents camins i solucions.

La característica actual més rellevant en la societat és l'acceleració, té un aspecte important i un aspecte pervers. L'important es que l'equip de docents han de saber concretar molt bé el currículum escolar per tal de que l'educació dels nenes sigui la correcta segons l'any en que viuen i la perversa és que l'acceleració provoca que els nenes no pugin ser infants i gaudir suficientment del temps de joc ja que tenen unes agendes atapeïdes d'activitats extraescolars.

Per Jaume Cela l'escola de l'excel·lència, terme que s'ha posat de moda, és l'intent perquè els alumnes arribin a assolir les competències i cadascun de manera particular, segons el seu ritme.

Va comentar amb catorze punts la importància de tenir una relació amb el mestre: 

• Acollir cada alumne amb singularitat, de forma individual.
• Mostrar la complexitat del món i no deixar de banda l'educació per la mort i el dol.
• Oferir estabilitat emocional, allò cognitiu va pel camí de les sensacions.
• Motivar els alumnes en els seus coneixements perquè puguin viure en societat.
• Saber escoltar, tenir la capacitat de l'escolat clarivident per poder desxifrar el missatge de fons quan un alumne et parla.
• Refer la nostra experiència a partir de l'altre.
• Ajudar els alumnes a que no tingui por de formular preguntes.
• Donar autonomia.
• Responsabilitzar-se de la vida pròpia i dels altres.
• Fer possible que l'escola s'obri al món.
• Valorar el coneixement.
• No malmetre l'autoestima d'un infant.
• Saber esperar, confiar,
• Sentit de l'humor.

Aquestes són les claus per a ser un bon mestre i saber educar.

Concert: Com sona?

Coma sona? és una companyia d'espectacles musicals composada per cinc músics que ens va oferir el concert per a escoles bressol. Porten tocant uns vuit anys tant per escoles bressol com per Educació Infantil.

Ens van interpretar un conjunt de cançons, la majoria conegudes per nosaltres perquè les havíem treballat a Música. Em va agradar perquè vam poder participar. És interessant que quan aquest grup vagi a les escoles, les mestres ja hagin fet conèixer les cançons perquè si no, els nens no interactuen i es cansen perquè s'avorreixen, això ens ho va explicar un membre del grup.

Van fer versions de les cançons populars amb un toc més modern i van utilitzar diversos instruments com: un contrabaix, un violoncel, una flauta travessera, una serra, uns tubs de plàstic, un tambor, un saxòfon, una guitarra...

El concert va anar de coses concretes i delicades a coses grans i molt expressives per acabar amb un bugui-bugui de tots els que hi érem allà.

Va ser una experiència molt divertida i personalment recomanada per totes les escoles.

Imatge pròpia 

Dia a l'escola bressol

El dijous va ser el dia destinat de la setmana SAE a la visita d'una escola. Vaig anar a una escola bressol amb un grup de nens i nenes d'un any, sempre recolzada per la Gisela, alumna de tercer curs.

El dia va ser molt divertit i agradable. Compartir moments de joc amb aquests  onze infants va ser molt enriquidor. A més del joc, també vaig poder participar en les seves activitats diàries com posar i treure l'abric i les sabates, l'estona de mig matí on mengen fruita, el dinar, la migdiada, el berenar, rentar-se la cara i les mans...
Em va impressionar que nens d'un any siguessin capaços de fer tantes coses, possiblement per la meva inexperiència. 

Realment aquell dia vaig fer el que em venia de gust perquè les mestres no em van posar cap mena de regla; vaig jugar, vaig cantar, vaig fer una mica de psicomotricitat...va ser fantàstic! Una experiència que estic desitjant repetir.
És increïble com els nens et poden mostrar tant afecte en apenes un dia.   

timber725

MNAC: Dansa de fades i follets.

La visita al museu MNAC és una activitat de la SAE relacionada amb música i plàstica.

Imatge pròpia

La Cèlia, guia del museu, ens va fer la visita la qual han titulat: Dansa de fades i follets, va ser una activitat preparada com si nosaltres fóssim nens de entre tres i cinc anys. Aquesta activitat està destinada per ells i en alguns casos per escoles bressol.

Primer de tot vam fer un cercle i ens va preguntar què sabíem sobre les fades i els follets i ens va situar en l'espai, prèviament els nens ho han de preparar a classe amb la mestra per saber de què va la història i estiguin més interessats.

El recorregut consistirà en dos parts: La sala dinamitzada i el taller.

La benvinguda ens la dóna la fada goteta i  ens va encomanar la missió de buscar a la resta de fades i follets.

En la sala dinamitzada vam conèixer a :

       

• La fada goteta, s'encarrega de cuidar l'aigua.
• El follet del flautí, encarregat d'avisar a la resta que comença el dia amb el so del flautí.
• La fada Aurora i el seu fill Zèfir, desperten als altres llençant floretes des de el cel. 
• El follet de la rosada, llença gotetes d'aigua per despertar -los.
• El follet del dia, porta la llum.
• La fada i el follet de la nit, porten la foscor.
• Els nans, endrecen els troncs del bosc.
• La nimfa alada, fada que viu a l'aigua.

Tots aquest personatges apareixien en els quadres i tot estava enllaçat en una història on cadascú tenia la seva funció i ajudava ales altres.

La segona part del recorregut va consistir en fer un taller sobre dansa incorporant tots els personatges i moviments que feien les fades, els nans i els follets.

Cliqueu per veure el dossier del MNAC de Dansa de fades i follets

Mestre@ TAC...o ser mestres avui

Conferència realitzada per Anna Pérez sobre els mestres i les TAC sota el títol: Mestre@ TAC...o ser mestres avui, és una de les activitats proposades per a la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries).

El primer que ens ha explicat ha sigut la paraula TAC: Tecnologia de l'Aprenentatge i el Coneixement. 

Ha fet una reflexió sobre la següent frase: Tenim escoles amb estructura del segle XIX, professorat del segle XX i alumnes del segle XXI. La reflexió és que el temps passa per a tots i ens hem d'adaptar a les situacions noves i a les generacions que venen darrere nostre.

També ha parlat sobre aquesta frase: Parlem de màquines o de canvi metodològic? Amb aquesta pregunta volia referir-se  a que és més important fer canvis en la manera de treballar que introduir ordinadors a l'aula.

Ens ha comparat una imatge d'una classe on tots estaven asseguts amb una imatge on sortia una nena treballant amb pintura. Es valora positivament la segona imatge on la nena experimenta, toca, s'embruta, sent...

La Taxonomia de Bloom formulada al 1956 està formada per 6 grans grups:

• Crear
• Avaluar
• Analitzar
• Aplicar
• Comprendre
• Recordar                                                                                                                                   

Va de major a menor grau de rellevància. Tenen un lligam estret amb les TAC, sobretot les dos últims.

Comenta sis canvis claus que proposa Jordi Adell per els mestres:

• Ha de passar d'analògic a digital, de fitxa o  pissarra a eines com Moodle.
• De lligat a mòbil, no utilitzar l'estructura de classe típica i deixar els nens ser protagonistes.
• D'aïllat a connectat, obrir el món a les xarxes docents per debatre amb altres mestres, de fer cursos virtuals, utilitzar la PDI per fer activitats...
• De genèric a personal, cada persona té identitat pròpia.
• De consumidor a creador, buscar recursos a mida per els alumnes.
• De tancat a obert. " L'aula és una finestra oberta al món", Anna Pérez. 

Amb tot això s'aconsegueix més comunicació, treballar en equip, col·laborar, compartir, afavorir la discussió, interacció, entusiasme i participació.

Em quedo amb aquesta frase: "És important ampliar les parets de l'aula, donar veu a l'alumnat".

Com parlar bé en públic

Després d'haver llegit el llibre: Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, tinc tota la informació per poder posar-la en pràctica i arribar a ser una bona comunicadora. 

He realitzat uns apunts extensos que serien difícil de resumir per això, utilitzaré un decàleg que vam construir a classe fent una dinàmica de grup. Aquesta dinàmica consistia en realitzar per grups de quatre persones un decàleg per després posar en comú amb la resta de grups i elaborar el decàleg final.

Aquest és el decàleg del meu grup:

1. Conèixer bé el tema del que es parlarà.
2. Crear un guió amb les idees i remarcar les principals.
3. Informar-nos del públic al qual va dirigida l'exposició per tal d'adequar-la.
4. Començar el discurs amb naturalitat i un somriure.
5. Fer un bon ús de la velocitat de creuer, utilitzar pauses i connectar amb el públic a través de la mirada.
6. Utilitzar un volum mig-alt.
7. Vocalitzar correctament els sons fonètics per tal que el missatge sigui comprensible per tothom.
8. Variar l'entonació al llarg del discurs.
9. Ser clar, precís i breu però repetint les idees principals del text.
10. Utilitzar l'humor i figures retòriques per trencar barreres.

Aquest és el decàleg que vam fer el grup classe:

- Tenir clares les quatre preguntes bàsiques.

- Domini de la llengua.

- Positivisme i associació d'un to correcte.

- Retroalimentació amb el públic.

- Ser natural i no memoritzar el discurs.

- Elaborar un guió previ.

- Domini del llenguatge no verbal.

- Domini de la veu , del volum, la velocitat , de la vocalització, de les pauses i dels silencis.

- Ser clar, concís, precís i breu (seguint un ritme).

- Estructurar el discurs.

- Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Reflexió
És important tenir presents aquestes idees perquè ens facilitaran la tasca tant per preparar un discurs com per exposar-ho posteriorment. Encara que aquests decàlegs ens podem ajudar molt, no ho són tot, ja que sense esforç, dedicació, constància...no arribarem mai a l'objectiu de saber comunicar i fer-ho bé. L'experiència és un grau segur, però el treball i les ganes de saber fer seran els responsables de que siguem comunicadores eficaces. 

Windows Live Movie Maker

El programa Windows Live Movie Maker és un editor de vídeo. És un recurs que ben utilitzat et permet veure material audiovisual pla a pla i sense zooms. No es recomana utilitzar els zooms perquè poden donar sensació de mareig, de fet, ni a la televisió ni a les pel·lícules s'utilitza. Permet incloure música, transicions, efectes, animacions, textos, títols, subtítols i crèdits. Les teves produccions es poden penjar a YouTube directament.

Per fer un vídeo cal tenir en compte:

• Els seus objectius. 
• Pensar en un títol i si s'escau en un subtítol.
• Les sensacions i emocions que vols produir.
• La part estètica.
• "Narrar" una història. 

El punt d'inici i punt final serveixen per marcar el principi i el final d'una imatge o música.

És interessant poder eliminar el volum del vídeo perquè destaqui la música o a l'inrevés, això ho permet l'icona del volum.

Les transicions s'utilitzen perquè entre diapositives no hi hagi salts bruscos.
Les animacions i els efectes serveixen per donar-li caràcter i expressió.

A aquesta web estan indicats pas a pas com fer un vídeo amb imatges i música:

http://onsoftware.softonic.com/como-hacer-video-fotos-musica

Els següent vídeo extrets de YouTube permet entendre millor el programa i veure gràficament els seus detalls.

Prezi de Prezi

En la següent presentació exposo el funcionament del Prezi fet a partir d'aquest mateix programa. M'ha servit per acabar-ho de conèixer, per veure la seva utilitat i per millorar el meu treball.
M'ha obert un nou camí en el món de les presentacions que utilitzaré sovint.

Primer contacte amb el Prezi

Aquest és el primer Prezi que he fet, i la primera vegada que he conegut de l'existència d'aquest programa, m'ha semblat molt útil i dinàmic, el que més m'ha agradat és el no treballar per diapositives separades sinó fer un treball basat en seqüències de pantalla.

Tutorial Prezi en castellà, aprendre a utilitzar-lo en 15 minuts (acadèmia Prezi)

Aquest tutorial explica de manera molt clara i esquemàtica com utilitzar el Prezi i les eines bàsiques del programa.

Comunicació audiovisual i /o digital

És una comunicació que pot estar formada per llenguatge verbal, no verbal i textual; per tant, l'oient necessita més atenció que quan està escoltant un text escrit i ha d'estar més alerta perquè es poden rebre més d'un missatge a la vegada o poden tenir  el que es coneix com publicitat subliminar
(elements que capten l'atenció de les persones).

Des de la vessant de l'espectador, és a dir amb la postura d'escoltar,el missatge s'escolta i es comprèn, després es reelabora i finalment es reconstrueix.

És important valorar els coneixements previs de l'individu perquè el missatge final pot variar depenent d'aquests.

Comentari vídeo

En aquest vídeo es comenta que "la imatge és de caire universal". Moltes vegades hi ha coses que no es veuen a simple vista com els moviments de càmera, els plans, l'enfocament utilitzat per modificar la visió del públic com per exemple: enfocar amb dos punts de vista un debat amb dos grups de parlants, un s'enfoca des de un punt baix per restar-lis importància i l'altre des de un punt alt per donar-la-hi.

Tot això requereix un entrenament i un coneixement de la lent. "La lent selecciona la realitat", no a l'inrevés.  

- Com s'hauria d'entendre els mitjans dins l'escola actual?

La relació dels mitjans amb els nens està influenciada per l'escola i la família, les dos parts tenen la responsabilitat d'educar.

Si no hi ha una bona comunicació familiar, els nens veuran més la tele i sense control adult.

A l'escola, el mestre cal que pregunti què veuen els a la televisió quan estan a casa per tal de poder intervindre en la seva educació

Els medis tenen una responsabilitat i un paper dins l'educació dels nens, encara que ells no ho vulguin i sigui un enfocament més lúdic. 

Les imatges són complementàries al text de llibres o al que diu el mestre. Són llenguatges diferents que ensenyen de diferent manera.

- Integració dels mitjans a l'escola tradicional.

S'ha de fer gradualment i per el conjunt de professionals. Cal aplicar l'educació autodidacta, però sense oblidar els mestres, ja que té uns certs límits.

S'hauria d'alfabetitzar en el món digital, això vol dir, dominar programes, saber veure i no mirar per tal de reconèixer la intenció comunicativa, saber-ne fer ús en cada moment...

Creative commons

IvanWalsh.com

Què és Creative Commons (CC)?

Creative Commons és una organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual.

Què permet Creative Commons?

Aquest tipus de llicencia Creative Commons permet sempre i quant es citi l'autor:

·         Copiar

·         Distribuir

·         Comunicar públicament l’obra

·         Transformar-la per fer-ne obres derivades de la original.

Hem aconseguit la llicència de Creative commons  pel nostre bloc a la web: http://es.creativecommons.org/

Tots els arxius sota aquesta llicència són legals per copiar-los i fer-los servir públicament.

Wikimedia commons i Flickr són dos bases de dades per buscar imatges i vídeos amb drets d'autor.

Article d'interès: http://elpais.com/diario/2005/03/10/ciberpais/1110422425_850215.html

Programari lliure

A la classe de GTIC de dijous passat vam parlar sobre el programari lliure. A continuació una breu explicació:

Segons la Viquièdia el programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

 ialexorg

No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa. 

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.  En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Aquesta web http://www.softcatala.org/ podem trobar tota una sèries de programes lliures com per exemple:

- Firefox: navegador.

- Avast: antivirus.

- VLC Media player: editor de vídeos.

- GIMP: progrma estil photoshop.

- Audacity: editor de música.

- Altres.

Opinió personal...

He après molt sobre el programari lliure, havia escoltat a parlar sobre el tema però mai havia aprofunditzat ni ho havia utilitzat.