Comunicació audiovisual i /o digital

És una comunicació que pot estar formada per llenguatge verbal, no verbal i textual; per tant, l'oient necessita més atenció que quan està escoltant un text escrit i ha d'estar més alerta perquè es poden rebre més d'un missatge a la vegada o poden tenir  el que es coneix com publicitat subliminar
(elements que capten l'atenció de les persones).

Des de la vessant de l'espectador, és a dir amb la postura d'escoltar,el missatge s'escolta i es comprèn, després es reelabora i finalment es reconstrueix.

És important valorar els coneixements previs de l'individu perquè el missatge final pot variar depenent d'aquests.

Comentari vídeo

En aquest vídeo es comenta que "la imatge és de caire universal". Moltes vegades hi ha coses que no es veuen a simple vista com els moviments de càmera, els plans, l'enfocament utilitzat per modificar la visió del públic com per exemple: enfocar amb dos punts de vista un debat amb dos grups de parlants, un s'enfoca des de un punt baix per restar-lis importància i l'altre des de un punt alt per donar-la-hi.

Tot això requereix un entrenament i un coneixement de la lent. "La lent selecciona la realitat", no a l'inrevés.  

- Com s'hauria d'entendre els mitjans dins l'escola actual?

La relació dels mitjans amb els nens està influenciada per l'escola i la família, les dos parts tenen la responsabilitat d'educar.

Si no hi ha una bona comunicació familiar, els nens veuran més la tele i sense control adult.

A l'escola, el mestre cal que pregunti què veuen els a la televisió quan estan a casa per tal de poder intervindre en la seva educació

Els medis tenen una responsabilitat i un paper dins l'educació dels nens, encara que ells no ho vulguin i sigui un enfocament més lúdic. 

Les imatges són complementàries al text de llibres o al que diu el mestre. Són llenguatges diferents que ensenyen de diferent manera.

- Integració dels mitjans a l'escola tradicional.

S'ha de fer gradualment i per el conjunt de professionals. Cal aplicar l'educació autodidacta, però sense oblidar els mestres, ja que té uns certs límits.

S'hauria d'alfabetitzar en el món digital, això vol dir, dominar programes, saber veure i no mirar per tal de reconèixer la intenció comunicativa, saber-ne fer ús en cada moment...

Creative commons

IvanWalsh.com

Què és Creative Commons (CC)?

Creative Commons és una organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual.

Què permet Creative Commons?

Aquest tipus de llicencia Creative Commons permet sempre i quant es citi l'autor:

·         Copiar

·         Distribuir

·         Comunicar públicament l’obra

·         Transformar-la per fer-ne obres derivades de la original.

Hem aconseguit la llicència de Creative commons  pel nostre bloc a la web: http://es.creativecommons.org/

Tots els arxius sota aquesta llicència són legals per copiar-los i fer-los servir públicament.

Wikimedia commons i Flickr són dos bases de dades per buscar imatges i vídeos amb drets d'autor.

Article d'interès: http://elpais.com/diario/2005/03/10/ciberpais/1110422425_850215.html

Programari lliure

A la classe de GTIC de dijous passat vam parlar sobre el programari lliure. A continuació una breu explicació:

Segons la Viquièdia el programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

 ialexorg

No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa. 

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.  En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Aquesta web http://www.softcatala.org/ podem trobar tota una sèries de programes lliures com per exemple:

- Firefox: navegador.

- Avast: antivirus.

- VLC Media player: editor de vídeos.

- GIMP: progrma estil photoshop.

- Audacity: editor de música.

- Altres.

Opinió personal...

He après molt sobre el programari lliure, havia escoltat a parlar sobre el tema però mai havia aprofunditzat ni ho havia utilitzat. 

Com escollir un poema per recitar?

spo0nman

Els poemes són música amb paraules, arriben directes al cor i  connecten l'ésser amb la imaginació.

Per la recerca i la tria d'una poesia cal que el poema et transmeti algun sentiment, cal que t'impliquis, si no difícilment podràs transmetre el missatge.

Un poema està realment memoritzat quan els llavis aconsegueixen tenir "vida pròpia". Es tracta de fer un entrenament de l'aparell bucofonor i  que l'aire passi de manera fluïda, sense entrebanc, per poder produir bé els sons. És important recrear-se  en  la sonoritat.

Llibre recomentat: 50 poemes per saber de memòria de Jaume Subirana.

La composició del text

Per a la composició d'un text cal tenir present aquest esquema. Les parts d'aquest procés són mentals i de manera circular, no lineal; es realitzen abans, durant i una vegada finalitzada la creació del text.

Existeixen tres etapes:

1. PLANIFICACIÓ
2. REDACCIÓ
3. REVISIÓ

La planificació consisteix a reflexionar sobre:

• Els objectius: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar...
• El tipus de text: narratiu, descriptiu, explicatiu o argumentatiu.
• El destinatari
• El tema: què vull dir i com tenint en compte l'extensió i l'estructura.

Recollir la informació ja sigui mitjançant una pluja d'idees, la recerca de documents sobre el tema,  prenent apunts o donant resposta a les 6W ( what, where, who, when, why i how).

Selecció i ordenació de la informació, per fer la selecció cal mirar l'apart de reflexió sobre el text i per la ordenació hem de veure quines són les idees principals, les secundàries, quines estan connectades...

La redacció és transformar en un text oral o escrit coherent les idees; distribuint-les per paràgrafs, utilitzant connectors i signes de puntuació.

I la revisió és necessària per avaluar i rectificar el que hem escrit. Cal fer-lo durant la redacció també, no només al final i no s'ha de tenir mandra a l'hora de revisar.

Reflexió 

Amb tota aquesta informació he pogut fer memòria sobre els coneixements propis del tema. M'han quedat molt més clars els passos a seguir i la necessitat de parar atenció a tots ells. El punt que sembla més importat és la redacció però un bon text final es fruit tant d'una bona planificació com de revisions exhaustives, i cal remarcar la essa final de revisions perquè és molt important  fer vàries, una fixant-se en gramàtica i ortografia, una altra per veure si és el text compleix els objectius inicials, una altra per revisar l'estructura interna com la cohesió, l'adequació...i així successivament fins tenir el text desitjat; les revisions no han de ser un acte mandrós si no un acte de superació i millora.  

Qui ets tu?

Aquesta és una activitat de l'assignatura de COED. Hem treballat els textos descriptius, en la entrada de modes descriptius estan explicats, i a partir d'aquí hem tingut que escollir a una companya per deixar anar la imaginació i crear la nostra petita obra a través d'un poema, una cançó, un assaig, un vídeo... 

A més també li havíem de fer una fotografia amb un peu de foto, com a complement de la imatge, que donés més informació o puntualitzés algun detall.

El meu peu de foto va ser: "L'estranya coneguda".

El dia del lliurement del treball vam preparar una galeria de fotografies on s'exposaven les captures fotogràfiques i cada autor explicava el seu significat i el que li transmetia.

La Rosa, la mestra, a mesura que anàvem avançant en l'exposició ens comentava les millores que es podien fer sobre l'enfocament,  la importància del fons, la il·luminació, el contrast de colors, tenir en compte que la imatge és una visió plana del que en la realitat és en tres dimensions, entre altres coses.

Aquesta última part  em va ser molt útil perquè no m'havia parat a pensar-ho i a partir d'ara quan faci fotografies podré tenir una mica més de coneixements per tal que els resultats siguin millors. 

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents

Imatge d'Editorial UOC

La lectura d'aquest llibre m'ha permès endinsar-me en el món més dels blocs, coneixent el que són i els tipus que n'hi ha, ens ensenya que és un mitjà de comunicació que pot afavorir la interacció entre alumnes i professors, i amb grups externs als creadors del bloc. Ens mostra les possibilitats educatives que tenen. Ens ofereix un munt d'exemples perquè ens fem una idea de la diversitat que existeix.

Parla de molts recursos que a classe ja hem tractat i posat als nostres blocs com: blocroll, RSS, etiquetes, arxius del bloc, etc.

Al final del llibre s'ofereix una sèrie de manuals i enllaços per seguir profunditzant en la blogosfera (formada per blocs que parlen sobre temes semblants, els blocaires s'interrelacionen).

Els blocs serveixen per: pensar, escriure, compartir i participar. Imprescindibles per la construcció de l’aprenentatge. Es tracta d'una eina  que incrementa les possibilitats de comunicació alhora qua afavoreix l'activitat dels alumnes, imprescindible per a la construcció dels seus coneixements. També fomenta la interacció tant entre alumnes com entre alumnes i professor. Els blocs obren el que ocorre a l'aula a la resta de la societat.

Blocs educatius

• Blocs de centre: Integren textos informatius, d'opinió, testimonis gràfics d'activitats dels alumnes dins o fora de classe, difonen programes educatius per fomentar la lectura, etc.
• Blocs d'aula: n'hi ha 3: bloc del professor, col·lectiu professors-alumnes i de l’alumne.
• Blocs de professors: Tracten sobre les TIC en l'educació, reflexions, per donar a conèixer nous recursos, per comentar blocs educatius...  
• Blocs destinats a seminaris i cursos de formació TIC.

Diferents maneres amb les que es pot treballar un bloc

• Blocs col·lectius d'aula professor-alumne: Estan administrats pels professors i intervenen els alumnes com a usuaris. Els professors l'utilitzen com a recurs complementari d'algunes activitats a l'aula. Ensenyen els alumnes a utilitzar els blocs a l'aula d'ordinadors. 
• Blocs individuals d'aula: Fonamenten l’autonomia de l’alumne ja que es fan càrrec del bloc, s'encarreguen de compartir continguts treballats dins de l'aula amb els companys. 
• En els tallers de blocs: Es fan classes d'informàtica on es dediquen a ensenyar a crear i administrar un bloc, ja no es tracta d'usar el bloc per aprendre continguts, sinó per aprendre sobre el propi bloc. 

Normes APA

Les normes APA serveixen per citar correctament les cites bibliogràfiques ja sigui un llibre, un capítol d'un llibre, un article de revista científica o de revista no especialitzada, manuscrits no publicats, recursos electrònics, entre altres. Ens serà molt útil pels treballs de GTIC, COED i i la resta de matèries.

Més informació clicant aquí

Power Point

Imatge extreta de Google

El Power Point és un programa del grup Office utilitzat per crear presentacions i projectar-les. Consta de diapositives on es poden inserir tot tipus de documents, imatges, vídeos, tables, gràfics...les transicions es produeixen amb el canvi d'elles i les animacions són efectes visuals i/o sonors. També es poden fer accions al clicar el ratolí o passar-lo per sobre per tal de facilitar la navegació entre les diapositives. 

Dotze propostes d'ús creatiu i multimedial dels programa Power Point, cliqueu per veure l'article complert , és un document signat pel Jordia Simón i Llovet, mestre de GTIC, el vam llegir individualment per poder-lo treballar a classe posteriorment.

Primer vam analitzar un Power i ens vam fixar en la tipologia i color de la lletra i en com ressaltava en el fons negre, la tipografia de la lletra, estil màquina d'escriure, utilitzar un degradat de colors per donar un grau d'importància diferent als diferents apartats d'un text, marcar paraules desconegudes i repetides com exercici d'observació... tot això facilita la interacció amb els receptors.

Existeixen dos tipus dde Power Point:

• Power Point tradicional: conté molt text i manca d'animacions.
• Power Point creatiu: els efectes i les animacions complementen el text.

Coses a tenir presents...
S'ha de procurar no llegir el text de les diapositives, no posar text en excés, no abusar de la repetició de sons ni d'excessives animacions i no posar informació perquè l'oient la llegeixi i passi sense explicar-se.

És important crear un bon clima i tenir com objectiu produir emocions en el públic. 

Novetat per a mi..

A la classe vam treballar les PDI (Pissarra digital i interactiva) com element dinàmic per poder introduir a una classe de més petits o nens més grans amb diferents utilitats, ja sigui per dibuixar, escriure, fer presentacions... 

Models descriptius

A classe de COED hem treballat i exemplificat els diferents models descriptius que existeixen. Hem sortit del simple text per endinsar-nos en descripcions molt més originals. Això ho hem treballat per tal d'anar pensant idees pel proper treball que em de presentar: Qui ets tu?, en pròximes entrades ho explicaré més detalladament.

MODELS

Cançons
Les cançons poden descriure musicalment qualsevol espai, sentiment, persona... Un exemple és la cançó: Com un puny de Raimon, que descriu l'enyorança per una estimada.




Poesia visual 
Les paraules juguen a dibuixar figures.
"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"  Joan Brossa.

www.joanbrossa.org

Poesia

Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí Pol. 

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò 
melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu, 
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, 
tan dens com el silenci.

En aquest poema veiem com la principal qualitat és que tracta d’un sentiment amorós cap a una persona, ja que veiem com l’autor expressa la seva tendresa i estimació parlant i recordant els ulls, el cos, les mans, els llavis, els cabells del protagonista del poema, probablement una dona.

Novel·la

El carrer estret, Josep Pla.

Assaig

- Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars.

- Xesco Boix

http://labicicleta.cat/xescoboix2.htm

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Lluís. M. Panyella

Conte

 Un conte de Xesco Boix amb la col·laboració de nens i nene:  Abiyoyo, cliqueu

Vídeo

Summercat, anunci d'Estrella Damm en la campanya d'estiu 2009.

Aquest vídeo vist a la classe va propiciar debat ja que hi  havia persones a les quals suggeria que el fet d'assaborir la cervesa creava en el protagonista un  record  d'un fet passat i altres creien que era un somni, podem deduir que sempre hi ha un punt subjectiu segons els ulls del receptor.

Per finalitzar, he de dir que hi ha molts models per fer textos descriptius però tots eficaços  per arribar al objectiu i al missatge final.

La veritable creativitat està en tu

Aquest vídeo ens ho va posar el Txema, mestre d'educacció física, per iniciar la classe del dimecres passat. És un vídeo que transmet emocions, relacionant-lo amb GTIC. es consideraria un vídeo de tipus motivador. Aquest, vol comunicar i transmetre que hem de gaudir de la vida i viure les nostres vivències de forma apassionada en totes les etapes. Realment és un document audiovisual amb molta força i emoció.

Instruments de percussió

Instruments de percussió
La percussió és una de les activitats relacionada amb la música, més antiga que existeix. Pràcticament des de el començament dels temps els humans han colpejat, sacsejat, raspat o entrexocat elements que es trobaven en la natura per provocar sons o ritmes.
Classificació tradicional segons el so que produeix la superfície al ser percudida:

-       - So definit: Generen un so definit que es pot identificar amb una nota determinada. Per exemple: vibràfon, marimba, xilòfon, glockenspiel, timbales, etc.

-       -So indefinit: Creen un so indefinit al qual no se li atribueix cap nota determinada, encara que sovint es disposa d'instruments que posseeixen molts harmònics, com per exemple: plats, caixa, bongós, Triangle, etc.

De so afinat o determinat	De so no afinat o indeterminat
metal·lòfon xilòfon vibràfon marimba timbales campanes campanes tubulars campanes de vidre campanes de làmina celesta (Entre parèntesi instruments populars que no solen formar part de l’orquestra)	bombo ("bongos") caixa clara claus (o claves) cascavells castanyoles cròtals (derbuka) (djembé) gong güiro (o buiro) maraques (nunut o nunun) pandereta pandero platerets redoblant tambor tamborí triangle

Podem basar-nos en la classificació que van fer C. Sachs i E. Von Hornbostel en 1914

-       Idiòfons: Produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos. Segons la manera en què entren en estat de vibració es divideixen en: entrexocats, percudits, puntejats, raspats, fregats i sacsejats.

-       Membranòfons: Produeixen el so a través d'una membrana, de pell o polímer, estirada sobre un casc o recipient que fa de caixa de ressonància.

-       Cordòfons: Produeixen el so a través d'una o varies cordes tensades; porten una caixa de ressonància que serveix per amplificar el so

-        Aeròfons: La vibració de l'aire produeix el so.

-        Electròfons: Produeixen o modifiquen el so mitjançant sistemes electrònics i/o informàtics.

Altre tipus de classificació més pràctica es el que realitzem els percussionistes al dividir els instruments segons les seves àrees d’estudi en:
-   Membranes: on hi ha dos grans famílies: la caixa i les  timbales.

-    Plaques: les més importants d’estudi són la marimba,  vibràfon i xilòfon.

-   Accessoris Orquestrals (o petita percussió): platerets, bombo, pandereta, triangle,...

-   Multi-percussió: grup heterogeni de varis instruments tocats   per un sols intèrpret.

-   Bateria: aquest instrument es podria considerar una multi- percussió, encara que el seu                                     estudi requereix una   especialització.

-  Percussió ètnica: tambors d’acer, instruments latino-americans, percussió africana, gamelans, tambors japonesos, instrument indis, instruments àrabs,...

Timbales  

Instruments orquestrals membranòfons  molt poderosos de volum de so. Dedicats quasi exclusivament al treball orquestral. Solen tocar-se en grups de com a mínim dues timbales.

Xilòfon  

Instrument orquestral idiòfon de plaques de fusta en forma de teclat. La seva característica principal és el so estrident, sec i molt afinat. La seva velocitat i color el fan imprescindible en els moments de més eufòria musical.  

Bombo

Instruments orquestral membrà fon de gran poder sonor i quasi company d’execució dels platerets. Es caracteritza pel seu pes i volum. És utilitzat habitualment en ocasions potents de l’orquestra.

Platerets

Instruments orquestrals idiòfon  de gran brillantor, de so explosiu i dols. Aquesta contradicció fa dels platerets uns instruments molt desitjats pels compositors. Utilitzats en moments puntuals de gran esplendor i efecte sonor.

Caixa orquestral (caixa clara)  

Instrument típic militar que acompanya a l’orquestra en moments que coincideixen amb marxes o temps molt rítmics i marcats per la partitura. El seu so és molt característic degut als bordons de metall que porten en la part inferior.

Campanes tubulars
Tubs metàl·lics llargs disposats en forma de teclat amb un so molt semblant a la campana d’església. Són usats principalment amb aquest mateix motiu, el de un efecte de campana.





Accessoris orquestrals o petita percussió  
Amalgama d’instruments de molt de color tímbric i efectes en l’orquestra que comprèn tots aquells instruments que es concedeixen per defecte als percussionistes: Triangle  ,panderetes , castanyoles, gong...   
 
Marimba
És un instrument fet de làmines de fusta afinades, disposades en forma de teclat. Es podria dir d'ell que és un xilòfon de so greu i ampli, gràcies als seus tubs ressonadors situats just sota les làmines, per a amplificar i arrodonir el so. El seu so es produeix al colpejar aquestes làmines amb unes baquetes fetes de mànec de fusta i bola de cautxú, encara que últimament s'està imposant la bola recoberta de llana, per a aconseguir aquest efecte rodó del so.

Per escoltar una audició d'instruments de percusió, cliqueu

Escoltar i sentir

Va ser una activitat de COED en grup, vam llegir l'article i vam sintetitzar entre tots les idees principals.

Sobre què parla?

El text ens exposa la diferencia entre escoltar i sentir. Es centra en què significa i la importància que té escoltar.

Síntesi del text

En la societat actual es dóna més importància a ensenyar a parlar, que a ensenyar a saber escoltar, obviant el fet, que aprenem a parlar gràcies a l’escolta.

El saber escoltar és un acte voluntari i intencionat, es troba en aquest punt la major diferencia amb el sentir.

L’escolta requereix un esforç per part de la persona, exigint-li una concentració i predisposició amb una gran dosi de humilitat, acceptant el que diu l’altre, tot i no compartint la mateixa opinió, tot això ens fa créixer, cosa que s’hi no volem escoltar aquells que tenen un punt de vista diferent, ens tanquem a nosaltres mateixos, no permetent així desenvolupar les nostres capacitats.

La base d’escoltar és la voluntat de comprendre.

Qui sóc jo?

Fa uns dies a COED, vam fer una activitat responent a la pregunta: Qui sóc jo? 

Consistia en buscar una imatge amb la qual t'identifiquessis. Una vegada a la classe, la Rosa va proposar que ens descrivíssim breument, després va recollir les descripcions i les va repartir aleatòriament, per tant, a cada estudiant li tocava la descripció d'una altra companya.

El següent exercici va consistir en que cadascú havia de determinar amb tres adjectius qualificatius a la persona segons la descripció que tenia al davant i formular una pregunta.

Finalment algunes voluntàries van comentar els seus treballs i totes vam veure l'opinió que suscitàvem per una "simple" descripció.

Aquest seria un punt de partida per reflexionar sobre un mateix...

Llengua oral formal

Què he après sobre la llengua formal?

La llengua oral formal es una llengua no espontània. Necessita d'un aprenentatge escolar teòric

paral·lelament  a un aprenentatge pràctic, per tant no és de caràcter universal. És produïda a temps real per tant està elaborada i condicionada.

Permet el feed-back, pot provocar una interacció entre en parlant(emissor) i el públic(receptor), crear un contacte visual i produir emocions. Això és una de les claus de l'èxit de la comunicació.

També permet el llenguatge no verbal, que matisa i complementa la comunicació.

La persona és responsable del seu discurs, ha d'estar planificat però deixar lloc a l'espontaneïtat.

És important repetir  les idees principals durant tota la intervenció per tal que quedin ben percebudes per l'auditori, aconseguir una bona corba d'entonació per mantenir el públic atent i guardar una actitud vers el receptor.  

Llibre: Vídeo y educación

Captura de pantalla 

Aquest és un llibre treballat a la classe de GTIC, es titula Video y educación i l'autor és Joan Ferrés.

En particular ens hem centrat en el primer capítol: Educación audiovisual.

Què és l'educació audiovisual? Tal com diu C.Freinet "La imagen es hoy la forma superior de comunicación". Avui hi ha un nou ésser que aprèn i utilitza un llenguatge diferent. El missatge individual té l'objectiu de transmetre emocions.

El miedo al cambio és l' apartat del llibre on queda reflexat la por del home vers els canvis per la inseguretat que provoquen. Els mestres que pateixen per la cultura de la llengua impresa no han evolucionat, hi ha persones que queden ancorades en el passat, altres que progressivament van submergint-se en els nous mètodes i altres que aposten per l'evolució.

En l'episodi: El desfase en cifras explica que en el Congrés  de Psiquiatria Infantil celebrat a França l'any 1979, el resultat d'un estudi realitzat a tres mil nens un 44% preferia afectivament a la televisió que al seu pare, un 20% preferia a la televisió que a la se mare i només un 36% escollia als pares abans que a la televisió. Aquests resultats  inicialment sorprenen, però tenen una base sòlida que ho justifica ja que la televisió està sempre disponible, cadascú controla el que vol veure, no et dóna ordres, respecta els teus estats d'ànims...etc, això no vol dir que s'estimessin poc als pares, sinó que la televisió els proporcionava unes necessitats demandades.

En l'apartat Un nuevo hombre i Un nuevo modo de conocer  parla de que el cervell està dividit en la part de pensament analític i lògica formal corresponent a l'hemisferi esquerre i la part emocional que pertany a l'hemisferi dret. Això es relaciona amb el passat i el present, l'home abans aprenia abstraient i el nen d'avui aprèn sentint, per tal en aquests dos moments s'han utilitzat diferents hemisferis.

Un nuevo lenguaje ve a dir que en el món audiovisual no són tan primordials els mitjans con el llenguatge. Una persona es pot expressar en llenguatge matemàtic, formal, informal...però amb un mateix mitjà (la veu).

En aquest mateix episodi també trobem un petit diàleg entre un cec i un home, el cec demana diners al carrer amb un cartell que posa la paraula cec, l'home li proposa guanyar més diners i el cec accepta encantat. Al cap dels dies l'home torna a preguntar al cec si ha guanyat més diners, i el cec entusiasmat li respon que si, això gràcies a que l'home va canviar el missatge del seu rètol i va escriure: Es primavera y ya no puedo verla. D'aquesta manera va aconseguir remoure els sentiments dels vianants, provocar sentiments i aconseguir un acte de solidaritat.

Diferències entre vídeo lliçó vídeo motivador

Un vídeo lliçó està destinat per veure'l a nivell individual, per prendre apunts i per adquirir coneixements a mode personal. És un vídeo que no transmet emocions.

Clicant aquí podreu trobar un exemple

Un vídeo motivador desperta emocions inclús ho pot fer sense llenguatge verbal. Està destinat per visualitzar-los en grup. 

Clavicèmbal i clavicordi

Clavicèmbal o clavecí

S’origina al Renaixement S. XV, però el seu màxim esplendor va ser durant el Barroc.
Instrument musical de teclat de cordes polsades amb so potent i fort.
La velocitat i pressió dels dits no afecta el volum del so.
Una tecla té vàries cordes.
Té variants més petites, l’espineta i el virginal.

Audició de clavicèmbal, cliqueu

Clavicordi

Va aparèixer a Inglaterra sobre el 1300.
Instrument musical de teclat de cordes percudides i so débil.
El volum del seu so, varia modificant la intensitat al prémer la tecla.
Cada tecla té la seva corda.

Audició de clavicordi, cliqueu

Instruments de vent metall

Instruments de vent metall

Els instruments de vent del grup del metall consisteixen en un tub llarg i estret de metall (llautó, bronze, argent o alpaca), que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló (també anomenat campana). El tub, per tant, té forma cònica.
L'embocadura té forma d'embut i els instrumentistes, malgrat ser un terme no acceptat per l'IEC, l'anomenen "boquilla". El so es produeix a partir de la vibració dins l'embocadura dels llavis de l'instrumentista.


La trompeta
La trompeta és el més petit dels instruments del grup del metall, per tant, el que fa les notes més agudes.
Constituïda per una embocadura  amb una perforació interior en forma de U, això contribueix   a que la sonoritat  sigui més vibrant i menys càlida.
La sordina, és un accessori de metall o fusta que s'introdueix en el pavelló. Permet graduar, segons les necessitats expressives, tant la potència sonora de l'instrument com la seva qualitat tímbrica.

Sordina

            








La trompa
La trompa, també anomenada corn,ja que en els seus orígens utilitzaven els corns o banyes d'animal per fabricar aquest instrument,té un tub la llargada del qual supera els 7 m. Es combina amb una embocadura relativament petita, cosa que, gràcies també a la seva gran campana, li dóna el seu timbre, especialment avellutat i dolç entre els del grup del metall.
Són fetes de coure o llautó cromat.

El trombó
El trombó de vares és un instrument consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la longitud del seu tub. La modificació de la llargada del tub fa variar el so de les notes.

Tuba
La tuba és un instrument constituït per un tub d'uns tres metres i mig de llarg, normalment de coure, doblegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló, el qual està orientat enlaire.
La tuba és el representant del grup de més recent invenció i va néixer, ja al s. XIX.
És l'instrument més greu del grup dels metalls.

Audició de vent metall

Instruments vent fusta

VENT FUSTA

Els instruments de vent del grup de la fusta formen un conjunt més heterogeni que els del grup del metall. Avui dia, però, les flautes travesseres es fabriquen en metalls i el saxòfon, que cal incloure en les fustes per les seves característiques, sempre s'ha fabricat, des de la seva invenció, amb metall. Fins i tot existeixen instruments fabricats amb elements plàstics (flautes, clarinets, oboès, …)

El grup inclou les flautes (travesseres i de bisell), els instruments de llengüeta simple i els de llengüeta doble. L'aire produeix el so en ser tallat pel bisell o per la vibració de les llengüetes, no per la vibració dels llavis de l'instrumentista com en el cas dels metalls.

Tots ells poden produir tota l'escala musical, gràcies a perforacions que tenen al llarg del tub sonor (que pot ser cilíndric o cònic), que es tapen o bé amb els dits o bé mitjançant claus.

LA FLAUTA TRAVESSERA

En un principi, en un simple tub de fusta cilíndric proveït de forats que es tapaven amb els dits i que es toca bufant directament contra l'embocadura. Actualment es fabriquen en metall i han incorporat tot un complex sistema de claus.

Se sol utilitzar la plata esterlina, o níquel amb color de plata, que resulta més barat. S'experimenta amb platí, auromite (or i plata) i titani. La juntura del cap està tancada amb suro.

L’embocadura està formada per un forat  en sí mateixa, s’anomena bisell sense conducte.

Existeixen, també, el flautí, que sona una octava més agut, i la flauta contralt (en Sol), més gran, anomenada també flauta baixa.

EL CLARINET

El clarinet, sembla ser que fou inventat a principis del s. XVIII.

El clarinet té un tub bàsicament cilíndric, que només s'eixampla en el seu tram final per formar la campana.

El material principalment utilitzat per a la seva construcció és la fusta de banús. Tanmateix, en els últims anys ha començat a utilitzar-se la resina o plàstic com a nous materials.

L’embocadura és una llengüeta simple de canya lligada amb una brida.

http://www.xtec.cat/~jmoneo/musica/instruments/clarinet/bec.htm

N'existeixen, a part de l'esmentat, nombrosos models: El "requinto", clarinet petit i agut; el "corno di bassetto", que és una mica més gran; i clarinets contralt, baix i contrabaix.

El so del clarinet més utilitzat, en si bemoll, és dels més aguts.

EL SAXÒFON

La seva invenció al constructor belga Adolphe Sax, en ple s. XIX.

Té una embocadura en forma de bec amb llengüeta simple de canya, com la del clarinet.

La forma característica doblegada obeeix a la llargària del tub.

La major part de l'instrument sol estar feta de metall, normalment de llautó, però també se n'ha fet de molts altres metalls. I l'embocadura és d'ebonita(s’obté de vulcanitzar caucho pur). De totes maneres s'ha fet moltes variants, posant el bec o tot l'instrument de goma o altres materials.

Els models més estesos actualment són el saxo alt en Mib i el saxo tenor en Sib, però existeixen també saxos sopraninos i sopranos (més petits) i baríton, baix i contrabaix (més grans).

 

L’OBOÈ

L'oboè es desenvolupà al llarg del s. XVII a partir de la xeremia.

L'oboè té una embocadura de llengüeta doble, feta amb dues làmines de canya molt fines que es lliguen entre elles amb un cordill i s'ajusten a un petit tub metàl·lic anomenat tudell.

El tub sonor de l'oboè és cònic, cosa que li dóna un so més avellutat que el del clarinet.

Existeixen models més grans, que tenen la campana en forma de bulb: l'oboè d'amor (mezzosoprano, en La), el corn anglès (tenor o contralt, en Fa), i l'oboè baríton, una octava més greu que el soprano.

La llengüeta i el tub són de metall.

Té un so fort. El seu so ha estat descrit com nasal, penetrant, aspre, ronc i avellutat.

 

EL FAGOT

Desenvolupat, com l'oboè modern, al llarg del s. XVII, el fagot té un precedent que, anomenat baixó.

L'embocadura és de llengüeta doble.

La llargada del tub doblegat té forma, bàsicament, cònica i és de fusta.

Existeix, també, el contrafagot, que sona una octava més baixa.

Donat el seu so peculiar, resulta molt adient per a certes fusions tímbriques i funcions solistes de caire còmic o dramàtic.