Els instruments de vent del grup del metall consisteixen en un tub llarg i estret de metall (llautó, bronze, argent o alpaca), que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló (també anomenat campana). El tub, per tant, té forma cònica.
L'embocadura té forma d'embut i els instrumentistes, malgrat ser un terme no acceptat per l'IEC, l'anomenen "boquilla". El so es produeix a partir de la vibració dins l'embocadura dels llavis de l'instrumentista.
La trompeta
La trompeta és el més petit dels instruments del grup del metall, per tant, el que fa les notes més agudes.
Constituïda per una embocadura amb una perforació interior en forma de U, això contribueix a que la sonoritat sigui més vibrant i menys càlida.
La sordina, és un accessori de metall o fusta que s'introdueix en el pavelló. Permet graduar, segons les necessitats expressives, tant la potència sonora de l'instrument com la seva qualitat tímbrica.
 |
| Sordina |
La trompa
La trompa, també anomenada corn,ja que en els seus orígens utilitzaven els corns o banyes d'animal per fabricar aquest instrument,té un tub la llargada del qual supera els 7 m. Es combina amb una embocadura relativament petita, cosa que, gràcies també a la seva gran campana, li dóna el seu timbre, especialment avellutat i dolç entre els del grup del metall.
Són fetes de coure o llautó cromat.
El trombó
El trombó de vares és un instrument consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la longitud del seu tub. La modificació de la llargada del tub fa variar el so de les notes.
El trombó de vares és un instrument consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la longitud del seu tub. La modificació de la llargada del tub fa variar el so de les notes.
Tuba
La tuba és un instrument constituït per un tub d'uns tres metres i mig de llarg, normalment de coure, doblegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló, el qual està orientat enlaire.
La tuba és el representant del grup de més recent invenció i va néixer, ja al s. XIX.
És l'instrument més greu del grup dels metalls.
La tuba és un instrument constituït per un tub d'uns tres metres i mig de llarg, normalment de coure, doblegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló, el qual està orientat enlaire.
La tuba és el representant del grup de més recent invenció i va néixer, ja al s. XIX.
És l'instrument més greu del grup dels metalls.
Audició de vent metall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada