Informalisme

INFORMALISME

L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc. L'informalisme és complex i en ell, cap integrar altres tendències artístiques com: la pintura matèrica, la pintura gestual, l’art brut i la pintura espacialista.

La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l'individu. Especialment, la sensibilitat que afecta l'artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l'espontaneïtat gestual quasi instintiva i biològica, que les afeccions anímiques i de sentiment provoquen en el temperament humà.

El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva, l'expressió del món interior de l'artista.

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

• Experimentació constant.
• Sentit màxim de llibertat.
• L’expressivitat dels materials adquireixen gran importància; deixen en un segon pla la temàtica de l'obra, volen ressaltar la part compositiva.
•  La forma desapareix totalment, tant la figurativa (excepte els artistes dels grup Cobra) com la geomètrica.
•  Exaltació de l'atzar i la improvisació, un rebuig a la construcció premeditada. La forma traçada sobre la tela és el producte d'una acció del pintor el més ràpida i intuïtiva possible: gest.
• Importància als procediments tècnics i materials.
• Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage.
• Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i combinació entre ells. També, materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.
• Utilització plàstica d'acumulacions de materials, relleus, llançament de pintura, degoteig, forats, talls i destrucció del llenç i teles per mitjans manuals, químics, mecànics i pel foc.
•  Gran llibertat en el color.
•  Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.
• Base ideològica fortament vinculada a l'existencialisme.
• Forta presència de la personalitat de l'artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d'ànim. L’artista recull aspectes de la realitat exterior i el seu món interior que li commouen.
• La vulnerabilitat de l'home, la seva intranscendència, el complet desarmament de l'ésser cap a l'exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra.

Antoni Tàpies

Alberto Burri